Per Juan Carlos S.Pérez i Ivan Montemayor
La cinquena edició del Festival Literatura en Trànsit, organitzat pel Districte d’Horta-Guinardó i comissariat per Albert Lladó, va tancar aquest dissabte el seu recorregut amb un esdeveniment literari que pretenia, entre altres nobles propòsits, trencar les costures entre l’alta cultura i la cultura popular.
L’esdeveniment es va dur a terme en un espai peculiar. És tracta del hall de la Seu del Districte, que antigament era la Casa de les Altures. El públic es troba al bell mig d’un pati d’estil mudèjar fake d’un palauet construït en 1890 per Aigües de Barcelona. Té una galeria arabesca superior al pati, on es troba el petit escenari i el públic, des d’on les tres artistes apareixen alhora per a presentar-se i anunciar que hi hauria lectura de poemes i interpretacions musicals. Una presentació curteta.
Juana Dolores, poeta i actriu, coneguda per la seva peça teatral “Massa diva per a un moviment assembleari”, va exercir de mestra de cerimònies (MC) presentant a La Queency i a la Cooba, que formen part de l’escena — infrarecolzada— de música urbana en català. Com va dir la poeta al final de l’acte: “les qüestions a exposar són la música urbana, la lírica de les lletres de trap, la classe, el gènere i la llengua”. Així, just a continuació de la intro, la Cooba va llegir un text escrit per ella mateixa sobre la cultura i la música, on va destacar la necessitat de superar etiquetes i classificacions en el gènere musical. I després d’aquestes declaracions d’intencions, ara sí, començava la primera interpretació. Les dues artistes van arrencar amb Free Pablito, un tema sorgit en el context de les protestes contra l’empresonament de Pablo Hásel al febrer de 2021.
L’esdeveniment va combinar, per una banda, la lectura de tres poemes de l’obra de Juana Dolores, pertanyents al poemari Bijuteria, “Unromantic trap girl”, “Made in China” i “Putes i negres” que feien referència als imaginaris de la música urbana i el trap, i per l’altra, icònics temes de la Xoni dels Pirineus com 2000, Tinc i Barcelona —un autèntic himne a la ciutat— Aka Rip, Costa Brava i Posa’t Rumantik de La Queency. Per acabar amb les interpretacions musicals, van portar un easter egg i van presentar un tema inèdit que no revelarem en aquesta modesta crònica.
L’espectador va estar assegut en una posició més aviat passiva. Més de recital poètic que de perreig. Tot i així, el fet que es combinés la lectura de poemes amb temes de reggaeton i pop permet imaginar —si no ets classista, és clar— a la mateixa alçada les dues esferes del que la nostra societat anomena “l’alta i la baixa cultura”. El fet de veure aquests estils musicals en un context diferent al d’un concert on la gent pugui ballar, com és el Festival de Literatura en Trànsit, permet posar en valor les lletres i la capacitat lírica de les dues artistes, al mateix temps que es posa en diàleg les seves lletres amb la poesia de la Juana Dolores. La posada en escena, doncs, ben podria ser un intent d’impugnació d’aquesta divisió absurda que les vol separades o potser simplement va anar així.
Una vegada acabat el concert, la Juana Dolores va presentar el recorregut artístic de la Cooba i La Queency durant cinc minuts per, acte seguit, obrir un torn de debat entre les artistes. “Hem vingut a rajar”, va començar dient. La versió catalana del debat entre Yung Beef, C. Tangana i Bad Gyal sobre l’escena del trap es va concretar en una discussió sobre la ruptura dels límits sobre el nostre model cultural, sobre la realitat social catalana i sobre què entenem per cultura catalana i per catalanitat.
La Queency va afirmar que “els joves sí que parlem català, però ho fem a la nostra manera”, de forma que no se’ls reconeix com a representants de les formes més pures de la llengua, sinó com a parlants d’una versió desarranjada, poc curosa, de la llengua catalana. Cal afegir que també va explicar que havia tingut crítiques per usar barbarisme en una certa plataforma digital dedicada a promoure el català a internet. Tampoc va deixar-se de parlar de TV3 a l’afirmar que “només la cridaven a parlar com a quota juvenil per a parlar de botellons”. Quan la Juana Dolores li va preguntar que per quina raó seguia anant a pesar d’aquesta instrumentalització, La Queency va respondre que per ella era important visibilitzar als mitjans no només l’ésser jove, sinó també l’ésser txoni i parlar català. Per la seva banda, la Cooba va afegir que ja existeix realment una catalanitat popular però la presència d’una catalanitat oficial fa que molts sectors no es puguin veure representats. Sens dubte, una de les conclusions de l’acte és que s’està desenvolupant una escena musical amb una gran qualitat lírica, que és eclipsada per un mainstream en català que no és capaç d’integrar-ho, potser per la permanència d’una certa visió de la catalanitat.
Després d’un dissabte al vespre, discutint sobre el que es va parlar, amb les entrades exhaurides i un públic realment de totes les edats, un s’ha de preguntar què es va fer bé. En primer lloc, que en un festival literari es plantegi un concert combinat amb lectura de poesia és un encert a repetir per acabar amb aquest prejudici occidental de la superioritat de l’ànima sobre el cos. Potser no s’acabarà amb ell des de la Seu del districte del Horta-Guinardó, però és un format que s’ha d’elogiar i que clarament ha d’alimentar més propostes alternatives.
En segon lloc, un debat a les 9 del vespre d’un dissabte, sobre què fer amb aquesta bretxa que separa la cultura catalana oficial i institucional amb la cultura viva i real les classes populars, podria portar a treure moltes conclusions. Potser en aquest país ens agraden les turres, o potser som incansables en discutir sobre nosaltres mateixos. Però realment, vam sortir d’allà pensant que es va quedar curt —tot sigui dit— i que acabés just quan s’obria un debat sobre la cultura catalana i una nova catalanitat va ser una mica com que s’acabi quan comença.
