A França hi ha un perill creixent amb el terrorisme, amb el terrorisme d’extrema dreta que en els darrers cinc anys s’ha multiplicat de manera explosiva amb pics d’agressions multitudinàries a militants d’esquerres, feministes, negres i àrabs, com després de la victòria de l’extrema dreta a les eleccions europees quan es va desfermar una eufòria violenta a les principals ciutats franceses. De fet, el grup parlamentari de La França Insubmisa va reclamar ja el 2023 a l’Assemblea Nacional la investigació del terrorisme d’extrema dreta que segons un informe de la Interpol d’aquell mateix any era la principal causa de terrorisme —i el país europeu amb més actuacions de terror d’extrema dreta.
En aquest darrer any, després de perdre les eleccions legislatives davant del Nou Front Popular, el president Macron va formar una aliança amb l’extrema dreta per formar un nou govern. Aquest nou govern bàsicament ha respost als instints més reaccionaris. El darrer, la prohibició d’una organització antifeixista, la Jeune Garde (la Jove Guàrdia), a petició de l’extrema dreta.
La Jove Guàrdia, fundada a Lió fa vuit any, és una organització antifeixista concebuda com a moviment social que neix de la necessitat d’aturar els pogroms que organitza l’extrema dreta. En el transcurs de l’expedició internacionalista de Debats pel Demà a la universitat d’estiu de la França Insubmisa entrevistem a un jove militant de la Jove Guàrdia de Montpeller, on el moviment existeix des de fa quatre anys, de manera anònima ja que els grups de xoc neonazis identifiquen per xarxes socials als seus militants per a poder intimidar-los individualment.
Com a organització antifeixista la Jove Guàrdia quines activitats duu a terme per a lluitar contra l’extrema dreta?
La Jove Guàrdia va néixer fa vuit anys a Lió a causa del context local: doncs els feixistes i els grupuscles neonazis atacaven a manifestants, a centres socials i de l’esquerra, llavors l’esquerra de Lió no podia actuar de manera segura, perquè cada cop que hi havia una manifestació lgtb o una vaga de treballadors llavors els feixistes s’organitzaven per a atacar-les i destruir aquests moviments.
Per tant, la Jove Guàrdia va néixer a partir de no acceptar aquestes agressions i de considerar que era imprescindible que l’esquerra, sigui al conjunt de França o a Lió mateix, pogués militar de manera segura.
En el nostre context nacional és important que tinguem una esquerra forta. Vam organitzar-nos per a estar en primera línia entre els feixistes i l’esquerra, com a grup d’autodefensa que garanteixi un servei d’ordre per a impedir que els feixistes ataquin al nostre camp social i polític.
A Lió hem aconseguit guanyar el carrer creant un front molt fort i radical d’autodefensa a partir d’això. Però vam arribar a la conclusió que això no era suficient. És veritat que hem aconseguit tancar locals i centres de l’extrema dreta però malgrat això l’extrema dreta més institucional seguia creixent. Per tant, considerem que hem de ser a tots els llocs on sigui present l’extrema dreta, sigui al carrer o a l’Assemblea Nacional. Així quan el darrer any Macron va dissoldre l’Assemblea Nacional vam decidir escollir un portaveu que es va presentar a Avinyó, al sud de França, i va aconseguir guanyar la circumscripció arrabassant-la a un diputat de l’extrema dreta.
És molt important guanyar allà on és més forta l’extrema dreta. Ara hem fet d’Avinyó una ciutat molt antifeixista. Malgrat totes les crítiques a les institucions nosaltres creiem que és fonamental prendre-les a l’extrema dreta i impedir-li qualsevol oportunitat governamental o legislativa.
Si ho he entès bé, la Jove Guàrdia neix com a organització d’autodefensa dels mateixos moviments socials de Lió?
Sí. De fet, el ministre d’interior, Bruno Retailleau, ha dissolt la Jove Guàrdia en un moment en que estàvem presents a París, Estrasburg, Lille, Marsella, Montpeller i Lió. Lió era, de fet, la ciutat on va néixer la Jove Guàrdia.
Per a nosaltres l’autodefensa és una línia política que significa, sí, autodefensa popular al carrer front als atacs violents de l’extrema dreta. Però també l’autodefensa popular vers l’extrema dreta en la seva forma més clàssica: tancar els seus locals, fer campanyes contra les seves idees, organitzar manifestacions o fins i tot escollir un diputat, tot això entra en el que anomenem autodefensa, autodefensa popular front a l’extrema dreta en totes les seves formes.
En aquesta tasca de defensa de defensa dels moviments socials en un moment en que la policia està corrompuda fins al moll de l’os per l’extrema dreta, heu estat molt perseguits per la policia?
Per part de la policia directament no perquè nosaltres posem com a enemic principal els feixistes. És clar que hi ha feixistes a la policia però considerem que hem de ser més intel·ligents perquè no ens podem enfrontar directament a la policia, és més perillosa encara que els mateixos feixistes.
La nostra reflexió és que hem d’evitar els xocs frontals amb la policia. Sobretot perquè la policia obeeix a un govern aliat amb l’extrema dreta i per tant vol que deixem d’existir. La prohibició que pesa sobre la Jove Guàrdia obeeix a aquesta aliança governamental que dona tant de pes a l’extrema dreta i que ha condicionat a Macron per a prohibir la Jove Guàrdia perquè la consideren un obstacle i un enemic a batre.
Respecte la prohibició governamental de la Jove Guàrdia, com a militants com us afecta en la vostra lluita contra l’extrema dreta?
Ara ser antifeixista a França és més greu, per al govern, que ser feixista. És clar que el govern prohibeix grups feixistes però només quan són molt violents i és impossible ignorar-los perquè han traspassat límits molt greus com quan duen a terme atacs amb ganivets. Però tot i això aquest govern considera que són més perillosos els antifeixistes que no els feixistes.
Això és greu perquè a França tenim una història antifeixista molt forta, fa 80 anys la resistència, els partisans, van aconseguir derrotar als feixistes. Tenim una història antifeixista a França. El govern de Macron diu que els antifeixistes del passat estan molt bé però que els d’ara són problemàtics. Nosaltres veiem un greu perill aquí per al nostre camp social i polític perquè si nosaltres que som la primera línia som prohibits, doncs després a qui prohibiran? Als sindicats? Als partits?
És molt perillós prohibir les resistències antifeixistes, que a més a més són necessàries per a evitar que en un any mig [moment de les eleccions presidencials]el país basculi a un govern d’extrema dreta. En un moment en que sabem que països molt importants com Itàlia, els Estatus Units, ja estant en mans de l’extrema dreta.
Si un país com França amb una tradició que el converteix en un referent dels drets humans bascula a l’extrema dreta serà molt perillós per a nosaltres però també per a la resta d’Europa i del món.
El creixement electoral de l’extrema dreta ha impulsat, o ha envalentit, als grups de xoc que té al carrer?
Aquests grups ja existien abans del creixement electoral de l’extrema dreta, de fet, fa quasi 50 anys que existeixen però abans eren molt marginals i molt petits. Ara, sobretot des de 2022, hi ha una aliança molt forta entre aquests grups i l’extrema dreta institucional.
Sabem que antics membres dels grups de xoc neonazis, com Lyon Populaire o Géneration Identitaire, han saltat a l’extrema dreta institucional i treballen amb Rassemblement National [el partit de Le Pen] en el grup parlamentari o en el govern. Llavors, els dos pols es retroalimenten, si l’un creix, l’altre també. Per això, nosaltres com a antifeixistes hem d’atacar els dos pols i considerem que hem d’organitzar-nos amb altres grups antifeixistes d’autodefensa però també amb l’esquerra institucional.
Com ens podem solidaritzar altres grups antifeixistes d’Europa amb la Jove Guàrdia?
En primer lloc, parlar d’això. És molt important que grups antifeixistes d’altres països sàpiguen que passa a França perquè si passa a França pot passar a qualsevol altre país.
Quan es va anunciar la nostra dissolució, grups d’antifeixistes de Berlin o Roma, per exemple, ens van donar el seu suport. Aquesta mena de gestos són importants i ajuden a que es parli de nosaltres.
I aquesta tasca és important però també pressionar els governs propis per impedir que el govern de Macron normalitzi la prohibició de grups antifeixistes.
Tota l’esquerra francesa, en tota la seva amplitud, es pren seriosament la lluita antifeixista?
Tota no, tota no. Els partits que es diuen d’esquerra no necessàriament es prenen seriosament la lluita antifeixista però els que ho són de debò sí. A França, com a d’altres països, hi ha partits que diuen ser socialistes [com el Partit Socialista de l’exprimer ministre Hollande] però a l’hora de la veritat són liberals que es pensen que la lluita antifeixista és una cosa del passat que no fa falta perquè no creuen que el feixisme sigui un problema.
Però l’esquerra de ruptura que vol canviar la societat sí que fa de l’antifeixisme una prioritat. Mélenchon ho fa perquè grups com nosaltres hem fet de l’antifeixisme una prioritat. Fa deu o quinze anys no era tant fàcil dir que un era antifeixista. Ara La France Insoumise, l’NPA [el Nou Partit Anticapitalista], es reivindiquen antifeixistes perquè nosaltres hem tirat endavant aquesta lluita que per a nosaltres és primordial perquè pensem que no son tolerables els atacs racistes. Nosaltres militem no per a la classe mitja blanca, que pot formar part del nostre moviment, sinó per als treballadors que viuen directament, dia a dia, les discriminacions per ser àrabs, musulmans o negres.
Per últim, d’on ve el símbol de la Jove Guàrdia?
Les fletxes són un antic símbol del Bund —l’organització socialista dels jueus— a l’Alemanya i la Polònia dels anys vint i trenta, en un moment en que sofrien els pogroms i prenen un símbol contra la greu gammada nazi. Les tres fletxes esbandeixen la creu. A França l’SFIO [la Secció Francesa de la Internacional Obrera], un partit socialista, va recollir aquest símbol per a comprometre’s amb aquesta tradició.
Nosaltres sabem que es important recuperar la tradició i recollir els símbols històrics per a actualitzar-los perquè les lluites antifeixistes d’avui són les mateixes que les dels anys trenta a Alemanya, França, Espanya o Italià. I nosaltres volem ser la continuació d’aquesta història més gran que el nostre propi moviment.
