És costum, en començar la publicació d’una revista, anunciar els seus projectes i la seva finalitat.
Debats pel Demà pretén ser un col·lectiu de discussió política d’un ampli sector de les esquerres a Catalunya. La nostra intenció és que serveixi com a mitjà per aprofundir en aquells debats necessaris de país per anar aclarint el camí de la transformació social en un sentit progressista, d’expansió de drets i sobiranies i de redistribució en benefici dels de baix.
Debats pel Demà vol aportar reflexions teòriques, análisis polítiques i entrevistes a activistes i personalitats públiques que puguin contribuir a la definició d’estratègies justes per a la transformació social i política. Publicarem també articles i fragments d’autores i autors de les tradicions polítiques progressistes de la història de Catalunya amb la intenció d’enriquir aquests debats.
Recolzat en el desenvolupament de les lluites populars i en l’eixamplament de l’oposició al Règim, el sentiment nacional s’ha enfortit i ha entrat en acció a l’arena política. Això ha succeït després de 9 anys d’ofenses, menyspreus i violència implacables contra les institucions i el poble de Catalunya. En aquests moments, ja comença a ésser urgent la necessitat d’estudiar i discutir els problemes que Catalunya té plantejats; cal fer-ho, encara que a curt o mitjà termini no sembli possible una sortida progressista, realment democràtica i republicana de la situació.
Malgrat la deriva iliberal de l’Estat, a Catalunya i a Espanya s’estan lliurant diverses lluites que massa sovint els mitjans tradicionals invisibilitzen. Aquestes lluites que emergeixen en forma de 8-M, dels joves per la justícia climàtica, dels desnonaments aturats i, evidentment, en forma de reivindicació de sobirania a Catalunya, es topen frontalment amb el bloqueig políticoinstitucional. Si ens ho mirem amb una perspectiva cronològica més àmplia, aquestes lluites s’han anat intensificant quant més enfangada ha estat la situació institucional.
D’altra banda, els canvis grandiosos i substancials que actualment transformen el món exerceixen una influència poderosa en la situació de Catalunya. El gir del neoliberalisme global cap a posicions autoritàries a la Trump o Bolsonaro està estretament relacionat amb la creixent repressió i judicialització dels conflictes sociopolítics arreu del món. Que l’1 % dels rics acumuli el 82 % de la riquesa global no està separat del projecte pel qual els mercats domestiquen les llibertats; que quedi el capitalisme i desaparegui la democràcia sembla ser definitivament l’horitzó de les elits.
Per a això, Debats pel Demà s’ofereix des d’ara com una plataforma d’expressió i de contacte, de discussió cordial i amistosa, a totes les persones daleroses de participar a l’estudi dels greus problemes que Catalunya té plantejats i a la recerca de les solucions més favorables a la gran majoria del poble.
Finalment, l’esperit de la revista, en certa manera, es pot trobar en aquest fragment dels Quaderns de la presó d’Antonio Gramsci:
Cal ser justos amb els nostres adversaris, en el sentit que cal esforçar-se a comprendre el que realment han volgut dir i no aturar-se en els significats superficials i immediats de les seves expressions. Això ha de ser així si la finalitat que ens proposem és el d’elevar el to i el nivell intel·lectual dels nostres seguidors i no l’immediat de generar un desert al voltant d’un mateix. Cal situar-se en aquest punt de vista: que els nostres partidaris hagin de discutir i defensar el seu punt de vista davant adversaris capaços i intel·ligents i no només davant de persones incultes que es convencen per via «emocional».
La possibilitat d’error ha de ser afirmada i justificada, sense que això desmereixi les pròpies concepcions, perquè el que importa no és l’opinió de tal o qual, sinó aquell conjunt d’opinions que han arribat a ser col·lectives, que han arribat a ser un element i una força social. Aquestes cal refutar-les, en els seus exponents teòrics més representatius i dignes per elevació de pensament i no ja pensant haver «destruït» amb això l’element i la força social corresponent (el que seria pur racionalisme il·luminista), sinó només haver contribuït: (1) a mantenir en la pròpia part l’esperit d’escissió i de destrucció; (2) a crear el terreny perquè la pròpia part absorbeixi i vivifiqui una doctrina propia original.
Antonio Gramsci, Quadern 8, paràgraf 196.