Per un Programa Comú de les Esquerres Sobiranistes a Catalunya

Ens trobem vivint un context de cruïlla en la nostra història. És un moment en el què interaccionen diversos vectors i que configuren una conjuntura política particular. Per una banda, ens trobem en un temps que és, a la vegada, posterior a una dècada de mobilitzacions, impugnacions i anhels de molta intensitat i, per l’altra, coetani d’una nova reacció que pren formes que van des del racisme i la antiimmigració, passant pel classisme i el (neo)masclisme, fins a arribar al militarisme i el bel·licisme. Al seu torn, el propi desenvolupament econòmic on ens ha portat el capitalisme està fent aflorar uns estralls ecològics abrasadors i un depauperament social sagnant. 

Davant d’això, ens trobem una situació política i social de cansament i que s’està manifestant en una tendència creixent a l’abstenció, però que no expressa una despolitització de les masses que van prendre consciència en la conflictiva dècada passada. Així, la que sembla una clausura de la perspectiva constituent, no s’ha produït per la realització dels anhels, sinó que hem entrat una situació de marasme, de terra de ningú. En aquest marc, se’ns apareix una situació paradoxal: existeixen amplis consensos entorn a mesures d’escut social que ni de lluny sobrepassen el perímetre de la més lleugera socialdemocràcia post 45, i, per contra, les forces d’esquerres —en la seva varietat— viuen en la impotència com la inflació dels preus —de béns de primera necessitat, d’habitatge, etc.— succiona la riquesa de baix cap a dalt de forma insaciable i produeix una sagnia social intolerable. Només cal recordar que l’1% de la població mundial posseeix el 82% de la riquesa del planeta. I seguirà creixent si no s’inverteix la roda de molí de l’economia política. 

Si no volem anar cap a una nova societat liberal decimonònica, amb sufragi restringit a bona part de la diversa població treballadora, amb armes a les fronteres, un clima desèrtic i sequera i amb un abisme de desigualtat social, si no volem, en definitiva, una aliança de reacció de classes entre la classe mitja i l’oligarquia, pot ser que l’únic camí passi per voler començar seriosament a reequilibrar la balança. Pot ser que no quedi altra opció que la constitució d’un pol social i polític que tingui el seu centre de gravetat en les polítiques realment redistributives i de planificació. Per començar a portar-ho a terme, considerem que existeix la opció de començar treballar per a la construcció d’una aliança de govern que aplegui les forces de les esquerres sobiranistes de Catalunya. 

Tot i així, no es tracta de la ja tradicional crida a la unitat. El que es planteja és que la falta d’unió entre les esquerres es deu a la falta d’activitat vertaderament esquerrana. Fins avui, ha estat molt fàcil dir-se d’esquerres o dir-se republicans a Catalunya sense veure la necessitat de demostrar-ho. No es tracta ja només de la impugnació ni de la prèdica dels generalistes discursos retòrics de principis de la dècada passada, sinó que les esquerres tenen la possibilitat de governar i poder oferir solucions reals als problemes que Catalunya té plantejats avui.  Amb el problema de l’habitatge, no es pot permetre les trampes dels propietaris, immobiliàries i fons d’inversió; sobre la qüestió de la inflació, no es poden no fixar els preus davant dels ingents beneficis dels grans supermercats; amb la sanitat i l’educació, no només s’han de revertir les retallades, sinó que les llistes d’espera i les jornades interminables no poden seguir un dia més.

Així, davant les limitacions que s’ha trobat la part de les esquerres que han accedit a llocs de Govern, haurien de comprendre que optant pel centrisme, no existeix possibilitat d’aplicar una política igualadora i democràtica. Sense posar en peu de guerra tots els llogaters que han de maldar per subsistir, sense revolucionar als milions de persones que estan patint la inflació, i sense aixecar als centenars de milers de persones en llistes d’espera per la Sanitat Pública, no tindran la potència suficient per escometre les transformacions, per molt que hi hagi unitat. La unió és accidental, allò essencial és l’obra. Si l’acció esquerrana es realitza, no caldrà predicar la unió, vindrà com a conseqüència de l’acció. Cal pensar en renovar-se abans que en unir-nos.

Per això, presentem una proposta de programa comú en el qual es podrien posar d’acord totes les forces d’esquerra sobiranista a Catalunya, que aplegaria un ampli suport dels moviments socials i de la societat civil. No com una llista als reis o una lletania de paraules, sinó com una regla de conducta, un propòsit resolt. O millor, un punt de partida.

El Programa Comú de l’Esquerra Sobiranista

1. Drets socials: poder viure, viure millor, canviar la vida

• Defensa contra austeritat 2.0: Oposició a les retallades basades en receptes fallides que s’entesten a cercar la salut dels comptes públics i de l’economia sense atendre la salut dels ecosistemes i de la societat en conjunt. Renta Bàsica Universal; Pla d’erradicació de la pobresa que afecta avui ¼ de la població. Anar cap a una limitació de la jornada laboral sense reducció salarial. 

•  Justícia fiscal: Salari Màxim; Major gravamen dels beneficis i les rendes dels grans patrimonis; Perseguir els 16.000 milions anuals de frau fiscal català; Apujar la taxa turística; Augmentar fins a equiparar l’impost de successions als nivells europeus.

• Habitatge: fixar i desenvolupar la regulació del lloguer de temporada i per habitacions; Impostos especials i expropiació d’habitatges buits dels grans acaparados; Oferta pública de lloguers assequibles per a les classes populars, sota supervisió de la Generalitat; Apujar a 1000 milions el pressupost en habitatge. 

• Pla de xoc contra la saturació crònica de la Sanitat Pública: Reforçar l’atenció primària i evitar tancament de CAPS; dentista, psicòleg i òptica públics. Avançar cap a la desprivatització d’hospitals. Reconeixement de la categoria professional A1 a les infermeres i pla de contractació expansiva contra la falta de personal crònica.

• Educació: Desinversió de la concertada i fi de privilegis per combatre la segregació, pla de xoc psicosocial contra els efectes negatius de les pantalles, reducció de ràtios a l’aula augmentat la contractació; pla de rellançament de la immersió lingüística abordant les barreres socials d’accés al català; gratuïtat de la pública des de l’Escola Bressol fins a la Universitat; 6% del pressupost a educació per llei. 

2. Transició ecosocial i planificació ecològica: una economia del bé comú

• Pla general d’obres públiques per al transport públic, gratuït i universal: extensió massiva de línies de tren, tant de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) com de Renfe i metro. Voluntat d’articular el territori i la Catalunya-Ciutat. Retirada immediata de les inversions de FGC en estacions d’esquí. 

• Municipalització de l’aigua: Treballar per promoure i coordinar la municipalització de l’aigua, que tingui com objectiu el sanejament de la xarxa per limitar les fuites, no els beneficis d’accionistes. 

• Planificació i racionalització econòmica: Potenciar seriosament una distribuidora pública-comunitària amb voluntat de tenir preus justos per al comprador i remuneratoris per als pagesos. Política agrícola de país: planificar la producció agrícola local fomentant l’agroecologia. Establir un pla de garanties per a la sobirania a mig plaç.

• Desplegar l’energètica pública: arrencar el control dels recursos bàsics a l’oligopoli corporatiu. 

• Enterrament definitiu dels macroprojectes: ni aeroport, ni Hard Rock, ni B-40. 

• Transició energètica justa: desplegament planificat de renovables amb diàleg i participació del territori; tancament de les nuclears; propietat público-comunitària de les noves infraestructures; foment de l’autoconsum energètic. 

• Climatització d’habitatges i equipaments públics especialment als barris populars. 

3. Autodeterminació, Sobirania i Repúbliques 

• Constitució de plataformes de coordinació entre les esquerres: Treballar, a Catalunya, per la construcció d’espais des de la societat civil per a la coordinació de les forces sobiranistes, republicanes i d’esquerres a Catalunya; Avançar cap a la concreció d’un Pacte de Sant Sebastià 2.0, en aliança confederal amb els altres pobles, de l’Estat per la caiguda del règim i l’obertura de processos constituents. 

• Treballar per l’extensió màxima de l’amnistia: acompanyar i donar cobertura legal a tots els afectats per la repressió, incloent a sindicalistes, activistes i artistes. 

• Caminar cap a la convocatòria de 2 referèndums: sobre la independència de Catalunya i sobre la monarquia a Espanya. 

• Fiscalització de la Monarquia SA: Investigació de la Casa Reial des del Parlament de Catalunya dels delictes de corrupció i frau fiscal.Plantejament de la confiscació de les fortunes de la monarquia i nacionalització de Palaus, finques i béns immobles de la Corona. 

4. Una Generalitat per la Pau

• Demanar l’alto al foc a Gaza i a Ucraïna i oferir-se a mediar com ha fet Escòcia i el seu govern; promoure el desarmament i distensió d’acord amb la Llei de Foment de la Pau, pionera a nivell internacional, aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2003.

• Apostar pel no alineament, per la neutralitat i per sortir de la OTAN: seguir l’exemple d’aquells països europeus que la practiquen, com Irlanda, Àustria o Malta i Xipre.

• Adhesió i suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) aprovat per Nacions Unides el juliol de 2017.

• Adhesió a campanya de Boicot, sancions i desinversió a Israel.

• Garantir el dret d’asil a tots els refugiats, així com garantir tots els seus drets civils i socials.

5. Democratitzar les institucions, garantir i desenvolupar les llibertats i participació ciutadana

• Regularització massiva: un cop transferides, la Generalitat ha d’usar la competència en matèria de migració per a dur a terme una regularització massiva, només així es podran garantir els seus drets laborals i socials. 

• Major participació ciutadana; promoure la realització d’Iniciatives Legislatives Populars (ILP), de consultes a la ciutadania i profunditzar en una transparència real de les decisions i situació dels polítics. 

• Apostar per un model garantista de drets de ciutadania plena: Defensar per un model prodrets respecte al treball sexual. Regularitzar l’activitat mitjançant el dret laboral i descriminalitzar a les treballadores. Caminar cap a la derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria.

• Model penitenciari que garanteixi la seguretat de presos i de treballadors de presons i de treballadors de presons, garantint el respecte als Drets Humans.

• Acabar amb els antiavalots als desnonaments

• Iniciar una campanya de debat constituent, desplegar territorialment una discussió sobre el model social i econòmic de la República Catalana en col·laboració amb les organitzacions de la societat civil i de professionals, sectors activistes i entitats cooperatives.