El nadal i els amics invisibles són temps propensos a la compra i regal de llibres. Tot i així, la tria dels papers encordillats com a obsequi nadalenc —o prenadalenc— no sempre pot ser una opció senzilla ni necessàriament victoriosa. És ben sabut la quantitat de llibres transferits que resten freds i inconsultats al fons de les estanteries i que en el millor dels casos ajudaran a calçar algunes taules o evitar cops de porta en passadissos ventosos. A més, no poques vegades el regal del códex té més a veure amb qui obsequia que amb el esdevé obsequiat. Qui pot reaccionar malament davant una dot talment cultural i enriquidora com un llibre? Per aquest motiu, les redaccions de Debats pel Demà i Sin Permiso hem preferit curar-nos en salut i optar per una recomanació impossible. Afortunadament, cap dels següents obres podrà trobar-se ni adquirir-se amb facilitat a casa nostra ja que mai han estat traduïdes, ni sembla que ho hagin de ser aviat.
- Witness against de beast. William Blake and the moral law, de Edward Palmer Thompson
Aquest és un llibre d’ E.P. Thompson que va ser publicat pòstumament al 1993. En ell, l’historiador anglès contextualitza i analitza l’obra de l’enigmàtic poeta i pintor romàntic William Blake. El llibre tracta d’emmarcar a Blake entre les tradicions de dissidència religiosa a Anglaterra entre finals del segle XVIII i principis del XIX. És un text d’especial rellevància en l’estudi de les subcultures, oposades o simplement aïllades dels espais d’oficialitat cultural, que donaria lloc a un humus socio-polític del que emergirien posteriors figures del romanticisme social o del republicanisme. El llibre ens explica com William Godwin seria educat en una academia sandemaniana o el propi Blake seria influït pels muggletonians. Com sempre, en les obres de Thompson la gran concreció dels seus estudis, ressona en tants altres contextos com lectors el llegeixen.
- Triomphe et mort de la révolution des droits de l’homme et du citoyen: 1789-1795-1802. Florence Gauthier
Florence Gauthier és una de les principals responsables de la recuperació de la figura de Robespierre a França. Coordinadora del Séminaire L’Esprit des Lumières et de la Révolution (https://revolution-francaise.net/) i membre del consell editorial de Sin Permiso, Gauthier ha dedicat bona part de la seva obra a combatre les lectures (malanomenades) marxistes que veien la Revolució Francesa, fins i tot en la seva fase jacobina com una revolució burgesa. En aquesta obra l’acadèmica francesa ens proposa adentrar-nos en els principis del dret natural que envoltaven la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà i com aquesta filosofia juridica seria reivindicada pels jacobins per confrontar el dret a l’existència universal de tot ésser humà al dret a la propietat privativa i excloent que els girondins estaven imposant. Es subordinava així l’exercici del dret de propietat dels béns materials al dret a la vida i a l’existència, primer dret humà. El dret a la vida era una propietat de tot ésser humà, i havia de gaudir de primacia per sobre del dret de les coses. La política revolucionaria dels drets humans dels jacobins es va atrevir també a abolir l’esclavitud a les colònies i donar suport a les revoltes liderades per Toussaint Louverture. La derrota de la revolució amb la contrarevolució del 9 Termidor, va impedir que aquest programa polític triomfés. Arthur Rosenberg ja va deixar escrit que “la población democrática pobre en Francia había tenido poder de verdad en 1793 y 1794”. El llibre de Gauthier ens ajudaria a recordar-ho.
- Jean Jaurès, de Jean-Numa Ducange
Resumir la vida i l’obra de Jean Jaurès (1859-1914) en poques línies és un repte. Normalista, filòsof, professor, diputat (amb només 26 anys), orador brillant, periodista il·lustrat o fins i tot patriota internacionalista, és, sens dubte, una figura emblemàtica de la història francesa i europea.
Molts historiadors ja han fet aquest viatge extraordinari a França i Jean-Numa Ducange ofereix en aquesta bonica biografia una mirada renovada al famós líder de l’esquerra. Insisteix especialment en la influència local, nacional però sobretot internacional de Jean Jaurès: segueix les visites del tribú a les ciutats més petites del país fins als ressons i les traduccions dels seus discursos arreu d’Europa —des de Milà fins a Sant Petersburg. A més, per reconstruir la seva trajectòria, es mobilitzen nous arxius: fons privats inèdits de líders de l’època recentment exhumats, biblioteca personal de Jaurès, arxius de la Prefectura de Policia, però també fons alemanys i russos mai utilitzats.
Entreveiem aleshores un home excepcional, un diputat sensible a la llengua occitana dels seus orígens així com al concert diplomàtic entre nacions, un orador destacat capaç de parlar tant amb els pagesos com amb activistes experimentats, i finalment un erudit. que és al seu torn filòsof, historiador i especialista en qüestions militars. En català i castellà no disposem de cap traducció encara, i molt menys d’aquest biografia apareguda al setembre de 2024.
- Marx Inferno, de William Clare Roberts
L’obra del filòsof i historiador William Clare Roberts ha revifat els debats al si del marxisme i entre els estudiosos de la història de les idees. Marx inferno realitza un magnífic exercici d’història contextual que ubica els desenvolupaments i les intervencions del Vell Moro en els debats de la seva època, identificant quins eren els seus rivals cada vegada, i rastrejant les (no sempre reconegudes) influències i herències de pensadors socialistes i republicans previs. La gran virtut d’aquest llibre consisteix a haver-se endinsat als secrets de Das Kapital per mostrar com, davant de moltes lectures que han predominat, l’obra magna de Marx és una obra, també, de teoria política, on la denúncia del capitalisme es fonamenta en una concepció republicana de llibertat. Un dels debats actuals més interessants al món de la investigació gira entorn del caràcter “impersonal” o “abstracte” de la forma de dominació que imposen les regles de joc del capitalisme, i Roberts n’és un bon punt d’entrada.
- Mémoirs,Heritage, 2022 [1927], d’AbdelKrim el-Khattabi
Confinat a l’illa francesa de La Reunió després de ser capturat per les tropes colonials franceses al 1926, l’heroi del Rif publicaria l’any següent les seves Memòries. Partisà del poble rifeny, Abdelkrim havia encapçalat les tribus amazic vencent l’imperialisme espanyol en la batalla d’Annual de 1921. L’any següent proclamaria la República Confederada de les Tribus del Rif. Tanmateix, la guerra química de l’exèrcit espanyol -utilitzant gas mostassa i yperita- per a exterminar la població, junt amb l’atac de l’exèrcit francés, posaria fi a l’experiència republicana del Rif. L’aliança de Pétain i Primo de Rivera -dirigint ambdós en persona les operacions militars- posaria fi a la única resistència real al feixisme espanyol i a l’imperialisme francés. Només els comunistes i els republicans recolzarien la resistència armada del poble rifeny. Per això, les Mémoirs de l’anomenat Che Guevara amazic —de fet, el Che n’era un gran admirador— van cobrar un extraordinari interés. A França s’han reeditat nombroses vegades les seves Memòries, en canvi, des de 1927 no hi hagut ni una sola traducció al català o al castellà d’un heroi anticolonial que en morir al Caire al 1963 va ser enterrat amb funerals d’Estat per iniciativa del president Gamal Abdel Nasser.
- La formazione del gruppo dirigente del Partito Comunista italiano 1923-24, de Palmiro Togliatti
La formació d’un nou grup dirigent del Partit Comunista d’Itàlia, que va tenir lloc el 1923-1924, s’ha de considerar un moment de gran i decisiva importància en la història del moviment obrer italià i, en particular, del moviment comunista que transcendeix el país mateix . L’evolució i el destí d’aquest moviment, si no s’hagués constituït aquest nou grup dirigent —formant-se precisament així, per iniciativa i sota la direcció immediata d’Antonio Gramsci— haurien estat sens dubte diferents del que van ser. El partit comunista no hauria pogut adquirir la fesomia, la força i el prestigi que hauria aconseguit. Tots els documents reunits, presentats i comentats per Palmiro Togliatti, donen testimoni del complex nus de problemes que afrontava el Partit Comunista d’Itàlia en aquells anys, però també de l’afirmació d’aquest mètode, d’aquesta investigació i d’aquesta creació política, que cada partit comunista ha de poder dur a terme de manera autònoma per poder desenvolupar-se. I és la lliçó de Gramsci la que en aquest llibre se’ns ofereix a la seva concreció política immediata.
- Les derniers jours du Parti socialiste, Aurélien Bellanger
Aurélien Bellanger ja ens va encantar descrivint amb talent la decadència de la burgesia francesa al tardà capitalisme. A la seva novel·la més destacada, Le Grand Paris, s’interessava a la mà dreta de la burgesia descrivint un Alexandre Belgrand, l’assessor fictici del president Sarkozy en urbanisme, dissenyador del Grand Paris, un projecte faraònic de desenvolupament urbà. Aquest pla ambicionava convertir la capital francesa en un nou Londres, una vitrina del capitalisme regenerat pel neoliberalisme, amb tot el luxe, els diners i la vulgaritat. La crisi del 2008 va fer fora d’aquest “son” burgès, i Belgrand va acabar aïllat i reclòs en una banlieue, convertint-se a l’islam.
A Les derniers jours du part socialiste, Aurélien Bellanger ens explica la decadència de l’altra burgesia francesa, la d’esquerra, assentada en l’àmbit intel·lectual, propera a les universitats, els mitjans i els partits polítics. Bellanger retrata Grémond, una figura sinistra i depressiva del món intel·lectual francès, que, insatisfet amb la seva carrera universitària, s’involucra cada cop més en la principal força política d’esquerra de l’època, el Partit Socialista, amb l’objectiu de transformar-lo des de dins .
El personatge fictici de Grémond correspon al bé real Laurent Bouvet, un intel·lectual socalista exclaustrat que va preparar intel·lectualment el gir reaccionari i islamòfob del Partit Socialista liderat per Manuel Valls en un context d’atemptats gihadistes i del fracàs definitiu de l’ideal socialdemòcrata davant d’un neoliberalisme aclaparador.
Amb el seu estil fred i analític, Bellanger ens ofereix una condemna sagnant d’aquest tipus de personatge que traeix els seus ideals i valors per aconseguir una mica de poder i alleujar les seves frustracions: el professor Grémond, tot i liderar una revolució intel·lectual amb conseqüències polítiques forts, no és ningú; no és un ésser pensant de carn i os, no té cap emoció. És un arquetip ambiciós sense sabor, ni personalitat o conviccions, un oportunista que conspira per anar del costat del vent i sortir triomfador.
Home sense qualitats, nihilista, Grémond és un personatge contemporani, un d’aquests darrers homes que van destruir amb la seva mediocritat tots els ideals d’una societat més justa i bella. Igual que el “sarkozista conservador” Belgrand, el “socialista hollandista” Grémond encarna la decadència d’una classe social, la burgesia, que Bellanger ens insta a combatre sense treva.
- The revolt of the rich. How the politics of the 1970s widened america’s class divide, de David N. Gibbs
David N. Gibbs presenta aquest treball històric sobre els orígens i la consolidació del neoliberalisme als Estats Units, que abarca des de la dècada dels 40, passant per Nixon i la reorganització de les patronals durant els anys setanta, i els governs de Reagan als anys vuitanta. Gibbs presenta el neoliberalisme com una reacció de classe exitosa, com una “revolta dels rics”, i incorpora un element d’anàlisi molt novedós en els estudis sobre el neoliberalisme: el fort component estratègic de l’acció política d’aquests sectors durant aquells anys. És a dir, que els poders empresarials i les forces conservadores van ser capaços de llegir la conjuntura, organitzar-se i operar políticament amb més efectivitat que les forces d’esquerra. És el que Gibbs anomena deep lobying, consistent també en una àmplia intervenció en l’opinió pública, el sistema educatiu i en les opinions dominants sobre l’economia.
- In the name of Social Democracy: The Great Transformation from 1945 to the Present, de Gerassimos Moschonas
El llibre d‟aquest sociòleg grec és una de les millors peces d‟anàlisi de la tradició socialdemòcrata. Armat amb una gran consciència històrica i proveït amb desenes d’investigacions empíriques i dades, va suposar una contribució essencial i aclaridora als estudis polítics. El llibre proposa comprendre la socialdemocràcia no com una configuració ideològica definida pel gradualisme i l’aposta per economies mixtes -la qual cosa impediria veure’n la pluralitat i les evolucions- sinó més aviat com una estructuració política de la classe treballadora (una entre altres possibles i existents) ), que es caracteritza per vincular grups d’activistes i polítics amb els sindicats, les contrainstitucions a la societat civil i l’aposta ferma per la via parlamentària. Només llavors va generar determinades ideologies. L’anàlisi històrica permet a l’autor mostrar com algunes decisions i estratègies van transformar essencialment aquesta estructuració política en els moments crucials en què la socialdemocràcia va abandonar la seva posició anticapitalista originària. La seva barreja de robustesa teòrica i solidesa empírica han convertit aquest llibre en una referència inexcusable en els estudis del socialisme. En un període polític com el nostre en què l’etiqueta de “socialdemòcrata” s’empra sovint sense gaire rigor, aquest llibre és una eina fonamental per comprendre aquesta tradició i evitar confusions polítiques.
- Social Europe, the road not taken. The left and european integration in the long 1970s, de Aurélie Dianara Andry
Sovint ens imaginem la història com una successió d’esdeveniments que ens condueixen fins on estem. que el futur mai no està escrit per endavant, i que el que ara ens sembla inevitable, sovint només era una opció entre d’altres igualment probables. El llibre d´aquesta jove historiadora francesa és una colossal demostració de la vitalitat de la història radical, que ens ensenya a entendre aquesta contingència del passat, i com els projectes incomplerts dels de baix ens continuen interpel·lant amb força avui dia Aurélie Andry explica els orígens capitalistes de la Unió Europea i com les esquerres europees es van equivocar a no disputar aquesta batalla als anys 40-50. Però ens mostra, igualment, com les esquerres radicals van prendre consciència del problema des dels 60 i especialment a la dècada dels 70, quan el món semblava que canviaria de base, van plantejar projectes ambiciosos per a la construcció d’una Unió Europea socialista i no simplement social Al cor d’aquests projectes hi havia una idea central que avui ressona amb més força que mai: la democràcia econòmica.
- The dignity of chartism, de Dorothy Thompson
Aquesta és la primera col·lecció d’assajos sobre el cartisme de la destacada historiadora social Dorothy Thompson, el treball del qual va transformar radicalment la manera com s’entén el cartisme. En reivindicar el cartisme com un moviment obrer en tota regla, Thompson entrellaça les seves penetrants anàlisis de classe amb investigacions innovadores que descobreixen el paper que exerceixen les dones en el moviment.
Al llarg dels seus assajos, Thompson aconsegueix un equilibri delicat entre relats sobre el terreny d’aixecaments locals, retrats àgils de figures cartistes d’alt perfil, així com d’homes i dones de base, i intervencions més teòriques i polèmiques.
De particular importància històrica i política és el substancial assaig inèdit en coautoria de Dorothy i Edward Thompson, una magnífica peça de recerca històrica local realitzada per dos historiadors socials que aleshores estaven a punt de carreres notables.
- The autobiography of Theobald Wolfe Tone, 1763-1798, Londres, 1893 [1798]
Theobald Wolfe Tone va ser l’equivalent gaèlic de Robespierre, fundador dels United Irishmen, va prendre part en les lluites antimonàrquiques de finals del s. XVIII, participant en persona en la revolució estat-unidenca contra l’Imperi Britànic al costat del republicanisme democràtic de Thomas Jefferson. Posteriorment, Wolfe Tone entraria a formar part de la Internacional Jacobina dirigint el 1796 una expedició francesa a Irlanda i participant en la de 1798 en la que cauria presoner. El jacobinisme gaèlic de Wolfe Tone inspiraria les generacions posteriors pel seu radicalisme social: “Si els homes amb propietats no ens ajuden, cauran; ens alliberarem nosaltres mateixos amb l’ajuda d’aquesta àmplia i respectable classe de la comunitat: els homes que manquen de propietat.” Ja aleshores Wolfe Tone feu gala d’un confederalisme estratègic en preconitzar l’aliança de republicans irlandesos, escocesos (els United Irishmen) i anglesos (els United Englishmen), per a que “cada nació britànica” formés “una república diferent”. A més a més, Tone inspirà la política exterior de la República d’Irlanda amb el seu principi de la neutralitat activa arran del seu fulletó de 1790 The Spanish War contra les guerres interimperialistes de les monarquies espanyola i francesa. A l’exili a França escriuria al 1798 la seva autobiografia política, desconeguda a dia d’avui entre el públic republicà català o espanyol.
- Resources of Hope: Culture, Democracy, Socialism, de Raymond Williams
Recopilació de discursos i assajos on abarca la teoría política cultural. Aquest llibre abarca escrits ja traduïts com “La cultura es ordinaria” però també inclou escrits sobre la naturalesa, cultura democràtica, socialisme verd i l’amenaça de les armes nuclears que ressonen a la nostre actualitat. A més a més, una revisió constant del seu projecte polític i la reafirmació de una de les seves frases més destacades: “making hope practical, rather than despair convincing”.
- Border Country, de Raymond Williams
Una novela mai traduïda de Raymond Williams. En aquesta narra la tornada de Matthew Price, un professor universitari d’historia económica, al seu poble al sur de Gales per visitar al seu pare malalt. El poble, Glynmawr, es troba a prop de les zones mineres de carbó, tot i que està a una zona més rural.
Aquesta obra parla de classe social; la diferencia d’experiències i oportunitats a la ciutat i al camp. També de la comunitat i el sentiment de pertinença ja que tracta l’impacte de la migració i mantenir els vincles amb la comunitat d’origen. I de fons, reflecteix els canvis durant la primera meitat del segle XX, caiguda de les indústries principals, l’esperit del emprendiment a les comunitats tradicionalment socialistes, l’impacte del tancament de les línies ferroviàries a la regió…
*Di questo amore non si deve sapere, de Ritana Armeni
Aquest és un llibre publicat originalment en al 2017 per una coneguda periodista italiana. L’obra explica la història d’Inessa Armand, una dona apassionada, revolucionària, compromesa amb la lluita pels drets de les dones i defensora de la causa bolxevic. Va ser un dels dos grans amors de Lenin i el seu col·laborador més digne de confiança. Es van conèixer a París el 1909, en un cafè on es reunien els revolucionaris russos a l’exili, la seva vida es va nodrir de la cremor política, de l’emoció de pensar i participar en un canvi històric d’època, i també de les contradiccions. Va ingressar a les posicions de Lenin davant dels murs del Kremlin.
És interessant perquè coneixes la història d’aquesta dona que va ser de gran importància a la revolució russa, però no va formar part dels llibres d’història. Està ben escrita i amb sèries històriques. Tot i que el nucli de la història que s’explica és «immoral» (la relació d’amants entre Lenin i Inessa, formant en moments un triangle amorós amb la dona d’ell, Nadezhda Krúpskaya), el llibre se centra en fets històrics, sense judicis de valor, i és complet. També es pot veure la desil·lusió d’Inessa, en adonar-se que les idees que va definir Lenin no serien sempre coherents amb la seva vida en el camp amorós.
