Per Ivan Montemayor
Estimada persona lectora, et trobes davant l’enèsim article sobre l’anomenada Intel·ligència Artificial. Segurament estàs cansada de llegir com les noves capacitats de càlcul computacional de les grans corporacions nord-americanes i xineses estan canviant les nostres vides. Mentre llegeixes aquestes línies segurament s’estan generant centenars d’articles acadèmics, institucionals o periodístics sobre com afecta la IA a l’ensenyament als col·legis, o bé als treballs en grup que es fan en totes les Universitats des que el funest Pla Bolonya va imposar i santificar l’avaluació continuada, etc.
També podem llegir i escoltar com un fotimer d’economistes estan molt i molt preocupats per si explotarà una nova bombolla financera: les empreses tecnològiques estarien substituint les tulipes de l’Holanda del segle XVII. Segons proclamen cada dia aquests amoïnats senyors, les borses de tot el globus estarien a pocs metres de repetir un escenari comparable al succeït a principis de segle amb la bombolla puntcom.
Doncs bé, crec que estic escrivint aquest article perquè un formador ens va dir a mi i a les meves companyes de feina aquesta suposada profecia: “ben pensat, totes les tasques que feu vosaltres les acabarà fent una IA”. La frase en qüestió ens va provocar una sensació d’estranyesa. A mig camí entre la fascinació per la tecnologia punta i la por a un món nou, encara a punt d’arribar, on moltes feines podrien perdre el sentit. Quines reflexions han de fer les intel·lectuals crítiques davant l’auge del càlcul ultra-veloç?
Aquesta urgència sobre les transformacions socials que estan generant els canvis tecnològics comença a arribar a l’esquerra sindical, que ha de donar una alguna mena de resposta als milers d’acomiadaments que es comencen a posar a sobre la taula. Les xifres són esgarrifoses: 5000 persones a Telefònica, 1200 a Amazon, un 10% de la plantilla d’HP, etc. Són acomiadaments escandalosos, parlem d’empreses amb beneficis astronòmics.
Sectors sencers com el disseny gràfic o la traducció professional estan en crisi existencial. Tanmateix, la propera aparició dels agents-IA podria fer innecessàries les persones, com ja debaten les empreses del sector del Call Center. Per acabar de fer més problemàtica la situació, semblaria que la IA substitueix més la feina de les persones més joves, complicant l’accés al mercat laboral[i].
Això quant a la sacsejada al mercat laboral. En termes ambientals, més enllà dels socials, els problemes són evidents. No paren d’aparèixer a la nostra geografia cada cop més centres de dades. Aquestes macrogranges de servidors de grans dimensions comencen a esquitxar els mapes, i el seu consum d’electricitat per funcionar i aigua per refrigerar els milers de processadors deixen un gran impacte.
El cost ecològic de la seva expansió és trinxar un cop més el territori. Per al teòric Kohei Saito, conegut per la seva relectura decreixentista del pensament comunista, hi ha un sol remei. “Tinc una posició molt clara al respecte, perfecta per a les xarxes socials: la meva proposta és prohibir la intel·ligència artificial. És la nostra última oportunitat per aturar-ne el desenvolupament abans que sigui irreversible”, deia el filòsof nipó a La Directa[ii]. D’entrada, sembla una proposta impossible de dur a terme.
Marx-GPT
Li pregunto a Chat-GPT què pensaria Karl Marx sobre la IA. El resultat per a mi és prou inquietant. La màquina em genera un article denominat La Intel·ligència Artificial i les Noves Formes de Dominació del Capital, on comença assegurant que la denominada Intel·ligència Artificial és celebrada com la portadora d’un progrés quasi místic, però això és aparença. No em puc resistir a reproduir literalment aquí un paràgraf amb el qual estic completament d’acord, a pesar del risc de cringe que suposa fer això.
“El capital, en el seu afany incessant per augmentar la productivitat, ha incorporat ara màquines capaces no sols d’executar tasques materials, sinó també de realitzar operacions intel·lectuals abans reservades al treballador. Però aquesta substitució del treball viu per treball objectivat no allibera l’obrer; per contra, el sotmet encara més a la tirania del capital. La intel·ligència artificial no apareix com una eina del treballador, sinó com una potència que se li enfronta, independent i hostil, perquè pertany al capitalista que la posseeix. Mentre la societat romangui organitzada sota el domini del capital, cada avanç tecnològic —fins i tot aquell que promet reduir el treball necessari— es converteix en un mitjà per a intensificar l’explotació. El treballador és desplaçat no per a gaudir de l’oci, sinó per a engrossir l’exèrcit industrial de reserva, pressionant a la baixa el preu de la seva pròpia força de treball. La màquina intel·ligent no sols competeix amb les seves mans, sinó ara també amb la seva ment. ”
El text marxista creat per l’algoritme en realitat converteix el pensament en forma i no en contingut, buidant-se absolutament de la seva essència. És tracta d’un estil aplicable realment a qualsevol tema, un estil descodificat com l’estil de dibuixos Studio Ghibli o com la veu de Frank Sinatra cantant qualsevol cançó actual. Si el Marx genuí és original i ple de vida, el Marx-GPT és predictible i producte de la cristal·lització de treball mort. En definitiva, és un fantasma digital. Ara bé, té raó en el que diu?
Clarament, el desenvolupament de l’automatització de tasques administratives i de gestió està fent innecessaris el que l’antropòleg anarquista David Graeber anomenava, en termes tècnics, treballs de merda[iii]. Feines que no aporten cap valor real. Però també estan afectant a activitats artístiques i científiques. Inclús hem escoltar amb estupor com la Olga Pané, Consellera de Salut, afirmava alegrement que la IA “diagnostica amb una precisió igual o superior a la dels professionals”. Inquietant.
Automatització i General Intellect
És difícil aturar aquest procés d’automatització, i les seves conseqüències socials i ambientals semblarien apropar-nos a un escenari distòpic. Aquest futur fosc encaixa amb el que autors com Yanis Varoufakis han anomenat tecnofeudalisme[iv]. Un règim on les grans corporacions prenen de forma monopolista i rendista el control de les nostre vides, com a nous serfs digitals.
Hauríem de prohibir la Intel·ligència Artificial com proposa Saito, enlloc de fer meres regulacions a través de la Unió Europea? A pesar de que hi ha un creixent malestar, és precipitat pronosticar un nou moment luddita, amb atacs contra els gegantins centres de dades. Els bussos i taxis automàtics, com els que està provant l’empresa Waymo a molts indrets, potser sí podrien rebre la ira proletària[v]. Una altra estratègia consistiria a apropiar-se’l per usar tota la seva potència de càlcul per a la planificació econòmica. Això ha estat moltes vegades proposat per les companyes que investiguen les possibilitats futures del Cibercomunisme[vi].
La realitat material és que la Intel·ligència Artificial és viable perquè hi ha quantitats ingents de coneixement actual i passat que persones humanes, de carn i ossos, han generat de forma col·lectiva. Recuperem, ara sí, al Karl Marx autèntic:
«El desenvolupament del capital fix revela fins a quin punt el coneixement o knowledge social general s’ha convertit en força productiva immediata, i, per tant, fins a quin punt les condicions del procés de la vida social mateixa han entrat sota els controls del general intellect i remodelades d’acord amb aquest. Fins a quin punt les forces productives socials són produïdes no només en la forma del coneixement, sinó com a òrgans immediats de la pràctica social, del procés vital real»[vii].
Per tant, parlem d’una salvatge privatització de tot el coneixement compartit a Internet des de la seva popularització fins als nostres dies, d’aquell general intellect que col·lectivament hem construït els éssers humans. Sens dubte, la qüestió de la IA encara s’està desenvolupant avui dia i proposar grans solucions sempre comporta el risc de patinades. Seria esperançador, d’altra banda, imaginar els usos socials que podria tenir la IA (acceptant límits ecològics) en investigacions científiques o mèdiques, com tota tecnologia que es pugui posar al servei del bé comú. Naturalment, després de més de dos segles de les primeres fàbriques de vapor, la qüestió encara és: com podem expropiar els expropiadors?
Referències
[i] Leal, Silvia (2025) Cuando la IA sustituye al becario: ¿Está en riesgo el futuro del talento joven? Ministerio de Trabajo.
[ii] Entrevista a Kohei Saito a La Directa
[iii] Graeber, D. (2018). Trabajos de mierda: una teoría, trad. Iván Barbeitos. Barcelona: Ariel.
[iv] Varoufakis, Y. (2024). Tecnofeudalismo: El sigiloso sucesor del capitalismo. Deusto.
[v] De fet, els robotaxis de Waymo van ser objecte de la fúria de les protestes contra les polítiques migratòries de Trump a Los Ángeles. Tanmateix, a Barcelona treballadores de la TMB van fer una protesta contra les primeres proves de busos automàtics.
[vi] Mans al timó. Cap al programa cibercomunista. Catarsi Magazin.
[vii] Pres de Karl Marx, Elements fonamentals per a la crítica de l’economia política (Grundrisse) 1857-1858, vol, 2, Mèxic. Segle XXI, 1972, pp. 216-230. Traducció de l’alemany de Pedro Scaron.
