Maria Margalida Perelló: “Els agermanats van governar la illa durant vint-i-cinc mesos”

(Foto per Ferran Montero)

En castellano aquí

Maria Margalida Perelló (Maria de la Salut, 1996) és jove una historiadora mallorquina que ha centrat la seva recerca en la Germania mallorquina. Actualment, realitza la seva tesi doctoral a la Universitat de les Illes Balears. Participa en la comissió cívica Germanies 500 i també és Secretària de Formació de l’organització juvenil Mallorca Nova.  Ha publicat La Germania mallorquina, un estat de la qüestió, editat per Edicions Lleonard Muntaner, que ja es pot trobar en llibreries.

Aquesta entrevista es dugué a terme un tranquil·líssim dematí d’agost al carrer Blanquerna de Palma.

Comences el teu llibre parlant de l’oblit de la Germania, així com el mite segons el qual Mallorca és la “illa de la calma”. Per què diries que hi ha aquest oblit, què és aquest mite i quines conseqüències ha tengut en la societat mallorquina actual?

En primer lloc, ha de quedar clar que la Germania en singular (la mallorquina), i les germanies en plural (totes: la mallorquina, la valenciana, la d’Ulldecona, etc.) són uns dels episodis que menys ens han explicat tant a nivell escolar com a nivell popular. Com pot ser què tenguem memòria col·lectiva de fets com la conquesta al 1229 i de la creació del Regne de Mallorca, amb la Festa de l’Estàndard, i hagi rondalles de fets posteriors, però no en tenguem res de la Germania de Mallorca? És una cosa molt estranya que mos fa pensar als investigadors que la repressió de la Germania no només va ser física i econòmica, sinó que va anar més enllà i va voler provocar l’oblit d’aquest episodi, que no es transmetés oralment i que la gent no tengués consciència.

Ara bé, en el segle XVII hi havia publicacions dels agermanats que circulaven, però no ens han arribat. I van haver-hi intents de fer altres germanies com la del Banc de S’Oli, però eren ràpidament sufocades. Al segle XVIII, sabem que òbviament la Guerra de Successió va tenir un paper fonamental aquí, amb un procés de castellanització, i sabem que podria haver incidit. En quant al segle XIX, sabem que aquí encara hi havia memòria agermanada, perquè quan arriba el Trienni Liberal el primer que van fer va ser despenjar el cap de Joanot Colom, que feia quasi tres-cents anys (299) que estava penjat a la Plaça de la Porta Pintada, que era l’entrada principal de la ciutat de Palma. Van treure el seu cap l’any 1822, per tant, va ser un moment es va començar a recuperar la memòria agermanada i honrar aquest moviment. A llarg del segle XIX es van fer fills il·lustres de la ciutat a Joanot Colom i Joan Crespí, i neix una visió contraposada a la visió que s’havia tengut fins aquell moment. Així i tot, no sabem perquè, a la memòria col·lectiva no ha quedat res, no tenim rondalles, ni cançonetes ni glosses que mos recordin això, tan sols en tenim la codolada que narra l’assalt agermanat al Castell de Bellver.

A més, la visió que va quallar més va ser de la de Quadrado, un historiador conservador que s’oposava totalment a les demandes i lluites dels agermanats. per justificar aquesta posició els acusava d’anar contra el catolicisme, de ser assassins i violadors. I després arriba Santiago Rusiñol i amolla que som “la illa de la calma”!  Idò no, Mallorca no ha estat una bassa d’oli mai. La Germania va ser la darrera revolta d’un cicle de revoltes de la baixa edat mitjana, i aquesta és o bé la darrera de la edat mitjana o la primera de la època moderna. Té moltes característiques d’època moderna i comparteix molts elements que segons determinats autors es podria considerar una “revolució burgesa precoç”. Els sectors populars volien un canvi d’ordre. Mallorca no ha estat la illa de la calma mai.

Diu el Miguel Martínez en relació als comuneros que “Tendíamos a pensar en la protesta preindustrial como movimientos primitivos, prepolíticos, pasajeros, caducos, etc., porque tenían que ver con el estómago y las reacciones casi reflejas de un estómago hambriento tratando de sobrevivir […] pero se está viendo que no, que estas eran en realidad revoluciones plenamente políticas”. Per què creus que està tant estesa aquesta visió primitivitzant de la lluita?

S’ha volgut fer creure que la Germania de Mallorca es devia a les crisis econòmiques i a les males collites (fam) i que, a més a més, era buida de contingut, que no tenia ideologia ferma i que era una còpia de les germanies valencianes. Això no és vera, els agermanats tenien un seguit de problemàtiques per resoldre, de demandes populars i l’únic que volien era que s’apliquessin. Al veure que amb el pas del temps les problemàtiques no es resolien sinó tot el contrari, anaven augmentant s’arribà al punt en què no pogueren pus i preneren el poder. Varen governar durant vint-i-cinc mesos, els sectors populars varen controlar el Regne i el territori de l’illa, varen eliminar els impostos indirectes, varen aplicar la Santa Quitació, volien aplicar un cadastre sobre les propietats per a què cadascú pagués proporcionalment segons el que tenia. Per tant, tenien una ideologia que recolzava les seves accions.

Després, s’ha dit que actuaven de manera espontània. Tampoc és cert, estaven molt ben organitzats. En el moment inicial de la Germania se va crear un òrgan col·legiat que gestionava aquest alçament: la Tretzena, format per representants de Palma i la Part Forana més l’Instador del Bé Comú, que era el cap. Per tant, hi havia organització institucional. D’aquesta manera, hi ha una duplicació d’institucions: hi havia els representants del Regne escollits pel Rei a través d’una cèdula reial, però també els que havien escollit els agermanats per ocupar el seu lloc. A més a més, hi havia organització militar (els deseners i cinquantaners) que ja s’havia creat durant la Revolta Forana, hi ha una continuïtat claríssima. Per tant, ideologia i organització. Actuaven amb uns objectius tan clars que és impossible dir que va ser una revolta espontània.

Durant el mateix segle tenim els agermanats valencians, els comuneros castellans, irmandinyos gallegs, les jaqueries… Què tenen en comú aquestes revoltes? Va haver-hi qualque connexió d’una sort de confederalisme entre la Germania valenciana i la mallorquina?

La Germania té precedents clars dintre del Regne de Mallorca i també a fora. A Mallorca té com a precedents les revoltes anteriors, durant els segles XIV i XV. A fora Mallorca també tenim les revoltes de camperols alemanyes, les jacqueries franceses, les revoltes italianes… A la península, els irmandiños i òbviament la Germania valenciana i les comunitats castellanes. Tot això influeix. Mallorca és una illa però no està aïllada. Si es produien revoltes a aquests territoris a Mallorca òbviament també.

Hi ha elements en comú però cada Germania respon a les problemàtiques pròpies de cada territori. A València, l’alçament respon a la població morisca que hi havia allà, a un brot de pesta que feu fugir la noblesa de la ciutat i la presa de poder pels agermanats fou molt fàcil, la inoperància de la noblesa que controlava les institucions, etc. Això darrer passa aquí també. Els sectors que s’alcen a València i a Mallorca són els mateixos: menestrals, artesans, sectors populars. Ara, a València no se considera revolució i a Mallorca sí.

I per què? Això ja depèn de cada autor i cada definició de revolució i de revolta. Hi ha autors que diuen que no hi ha diferència i altres que diuen que depèn de si hi ha canvi d’ordre o no. És complicat de definir. A Mallorca se diu que va haver-hi inicialment una revolta, però quan els sectors populars de la Part Forana s’uneixen a l’alçament se va convertir en revolució.

Un altre punt son les comunitats castellanes. Les comunitats no tenen res a veure amb les germanies ni valenciana ni mallorquina. Coincideixen en temps, sí però els sectors que s’alçaren i les demandes no són comunes, tot i que si que hi va haver contacte entre ells.  Els comuneros eren baixa noblesa que es veu desplaçada quan Carles V arribà amb una cort estrangera. Després es van afegir altres sectors més populars. Quan van ser derrotats a Villalar, alguns varen poder fugir i varen venir a Mallorca, i se sap que s’uniren a la Germania. Està constatat que en el setge d’Alcúdia, on hi havia els mascarats (els lleials al rei), hi van lluitar aquests comuneros conjuntament amb els agermanats.

Bé, tu si que t’has mullat i has dit que la Germania va ser la “darrera revolució mallorquina”. Expliques que la majoria d’historiadors consideren que durant la revolta, l’instigador Crespí és apartat per “moderat” i arriba al poder el barreter Joanot Colom, més radical. Quines reformes van fer els agermanats en el poder i perquè s’ha acusat a Colom d’imposar una espècie de “dictadura agermanada”. 

L’afirmació que faig de que la Germania és la darrera revolució mallorquina té un poc de trampa. És a dir, per una banda molta gent considera que això és així, però si ho consideréssim així, confirmaríem la teoria de que Mallorca és la illa de la calma.  Han passat més coses, i hi hagut aixecaments importants. Ara, lo que tenim clar és que en cap altre moment s’ha tengut la illa controlada pels sectors populars durant vint-i-cinc mesos. Mai.

Després, els historiadors conservadors defensen que hi ha dues etapes en la Germania, una de moderada i una de més radical. Jo no estic d’acord amb aquesta divisió. Per exemple, se sol dir que Joan Crespí representa la etapa moderada perquè quan va arribar Joanot Colom tot era sang i foc. I no és vera, durant l’etapa de Crespí es va produir l’assalt al Castell de Bellver per part dels agermanats en el qual moriren molts de nobles i els esclaus foren alliberats. Correspon això a una etapa moderada? hi discrep.

Com una espècie de Robespierre mallorquí?

Totalment! I no és cert. Durant la etapa de Joan Crespí es van produir fets tan moderat com l’assalt al Castell de Bellver, on van matar tots els nobles que varen trobar. Es van alliberar els esclaus. El virrei ha de fugir a l’exili. Al cap d’un parell de dies, els agermanats anaren a la Llotja de Palma, l’assalten perquè sabien que allà hi eren reunits els mercaders i els notaris per a decidir si s’unien a la Germania. Com van decidir que no, els varen voler matar. Per tot això, jo no consider que això sigui una etapa moderada.

Quan entra Joanot Colom, la situació és molt rara. Per començar ningú el va triar. Quan Joan Crespí és destituït, es fa un consell el 23 de setembre que escull dos Instadors, es fa una espècie de diarquia. I no es tria Colom, sinó que se tria Casanoves com a representant de la Part Forana i a Jordi Moranta com a representant de Palma. En unes setmanes, Jordi Moranta desapareix del mapa, Casanoves comença a perdre pes, encara que una figura important perquè havia estat ambaixador i també batle d’Inca, però pren el poder Joan Colom. Un cop Colom és al poder deixa d’utilitzar la tretzena i comença a actuar bastant dictatorialment perquè volia que s’apliquessin d’una vegada per totes les mesures econòmiques i socials que volien els agermanats. Aplicar l’eliminació dels impostos i que la població veiés que l’alçament actuava en benefici seu. També se comentava que Colom anava amb una guàrdia personal de molts homes que el protegien. Per exemple, el dia 24 de gener del 1522, el substitut del virrei que havien escollit els agermanats, Berenguer Sbert, va organitzar una contra-revolució per ofegar set homes, entre els que hi havia Francesc Colom i Joanot Colom. Els van delatar i es va evitar. Fets així van passar moltes vegades més.

En aquest context de lluita popular, quin fou el paper de les dones durant el conflicte?

Doncs el mateix que han tengut sempre i no mos han contat mai. Les dones tenien el paper que tenien perquè si avui en dia existeix el patriarcat, pots pensar en aquell moment. Les dones ocupaven un paper important quan els homes no hi eren, això ho podem veure en el fet que quan els homes s’anaven a altres pobles o a batalles, qui s’encarregava de fer sermons per pregonar la Germania eren les dones. Les dones no es van mantenir al marge, així com tampoc se van mantenir al marge de la Revolta Forana. A la Revolta Forana, a les dones els hi van arrencar la llengua com a càstig per a predicar la revolta. En canvi, a la Germania, a les dones que varen ser més destacades com na Joana Falaguera o na Jaumeta Mira les varen reprimir com els homes. A Joana Falaguera la varen penjar, i era considerada la contrapart femenina de Joanot Colom. Elles varen tenir un paper important, però són les eternes oblidades.

A Mallorca els símbols sempre han estat motiu de baralla, tal i com passa a altres societats com la valenciana. La diada de Mallorca és una celebració que glosa la figura d’un monarca com Jaume I. Es pot convertir la Germania en un símbol nacional i popular? Què creus que implica adonar se’n de que tenim una tradició de revoltes? 

La diada de Mallorca té un problema, és molt mala de defensar per segons quins sectors. Concretament, per nosaltres, pels sobiranistes mallorquins. Objectivament, s’està defensant una matança de la societat que existia abans de la conquesta. És a dir, és un genocidi. És cert que varen quedar els esclaus, però la societat anterior va desaparèixer per crear una societat ex novo. Per tant, tot i que el 31 de Desembre és un festa que reivindica la nostra catalanitat i celebra que mos podem agermanar amb la resta de territoris de parla catalana i tot això mos uneix, històricament, no és bo de defensar. És menys difícil defensar el 7 de Febrer. S’ha de substituït la Diada de Mallorca per  el 7 de Febrer? No. Però crec que el 1229 (conquesta de Mallorca) , 1391 (revolta coneguda com l’assalt al call), el 1450 (Revolta Forana) i el 1521 (Germania) són dates que s’han de fixar en el calendari dels mallorquins i les mallorquines. Fer feina amb elles i si no feim nosaltres, ho faran els altres. Hem de tenir pipella i construir i fer valer el nostre relat històric, mostrant allò que mos han volgut amagar sempre.

Pens que els actes que s’han fet a molts ajuntaments aquest 7 de Febrer per commemorar els cinc-cents anys de la Germania, llegint el mateix manifest a les dotze del migdia va ser una cosa impressionat, no pensàvem que sortiria tant bé.

Forces conservadores com Cs i Vox es varen posicionar en contra de la commemoració dels 500 anys de la Germania. Els seus portaveus a l’Ajuntament de Palma varen criticar la connexió del manifest que lligava la Germania amb les lluites actuals: feminisme, ecologisme, republicanisme, justícia social… Com veus aquesta connexió entre lluites del passat i del present? 

Quan es va crear la comissió cívica de Germania500, que encara no tenia nom, just un mes abans de la pandèmia, hi havia una cosa clara entre historiadors, membres d’entitats cíviques, socials, etc que mos varen reunir allà i era que s’havia de donar molta importància al pes històric d’aquesta revolta però també a totes les lluites que i ha hagut després. El lema d’aquesta comissió cívica és cinc-cents anys de germanies, cinc-cents de lluites compartides.

Els republicans federals mallorquins a més a més varen reivindicar els agermanats durant la I República. Es va fer una desfilada recordant la Germania, com explica Catalina Martorell.

Finalment, ets també militant de la formació sobiranista Mallorca Nova. Com veus el futur del mallorquinisme en aquests moments? 

Jo quan vaig començar a Mallorca Nova, que encara no es deia així, en aquell moment érem un grup de gent que mos estàvem ajuntant a veure que passava. Ja feia anys hi havia hagut intents de creació de organitzacions juvenils i vaig creure en aquesta gent i en el projecte que volíem construit. Estem organitzats, constituits i intentam dinamitzar els militants a través de comissions com la d’idiologia i pensament, cultura i lingüística, etc. A més, veure com poc a poc augmenten els membres és un gust! . Form part del Secretariat Nacional, concretament som la responsable de l’àrea de formació i a part de gaudir d’un pla de formació pels propers dos anys el projecte més inminent és l’escola de formació del setembre sobre ecologisme. Jo crec que és una feinada i molta gent de fora pensa que simplement volem ser els substituts dels que ara són a Més per Mallorca, i res més enfora de la realitat. La meva aspiració no és aquesta sinó organitzar políticament joves de Mallorca, que desgraciadament estan molt desorganitzats. Acabar amb la desmotivació i demostrar que un canvi és possible. Hem firmat un protocol de relacions amb Més, però això no vol dir que combreguem amb tot el que fa Més, ni molt menys. De fet, estic segura que hi ha aspectes amb els que personalment hi estic en desacord i si mos hem ficat és perquè nosaltres estarem allà per evitar o pressionar que es repeteixin errors del passat. Som un espai de trobada per a tots els joves de l’esquerra sobiranista, feminista, socialista i ecologista de Mallorca que vulguin organitzar-se.

RODA RECONEIXEMENT AGERMANAT

Joan Crespí

Instador del Bé Comú. No sabia que al cap d’uns mesos el matarien. Encara no se sap si els propis agermanats, els seus enemics o que va passar exactament.

Joanot Colom

Un dels grans personatges oblidats de la societat mallorquina. Conjuntament amb Joan Crespí, se’ls haurien de reconèixer molt més. el seu cap va estar 299 anys a la porta pintada de Ciutat.

Joana Falaguera

La gran oblidada de la germania. Se la considera la “capmare” de la Germania!

Jaumeta Mira

La segona gran oblidada. Al menys de Joana i d’ella tenim el nom, però de moltes altres només sabem que eren la dona de qual o de tal. D’elles encara tenim els seus noms. Però segueixen sent oblidades.

Deja un comentario