Un importantíssim decret sobre lloguers que aclareix els dubtes que poguessin haver-hi
També els industrials modestos surten beneficiats
DECRET
El Decret del 29 de juliol proppassat recollia, en part, les exigències del moment que travessa Catalunya. En ell ja es preveia la necessitat de dictar normes complementàries i aquestes són avui indispensables per tal de no establir diferències amb les disposicions que afecten els altres territoris de la República.
Les mesures que s’adopten no es limiten únicament i exclusiva a la rebaixa dels lloguers dels pisos destinats a vivenda, sinó que s’estén a aquells on hi ha instal·lats despatxos professionals, mercantils, tallers o indústries familiars; als tallers i establiments industrials i comercials i locals amb finalitats culturals i pedagògiques.
Les rebaixes que s’acorden se’n quadran dins uns límits. No fóra, però, equitatiu que els propietaris de finques, els preus de lloguer de les quals no vinguessin afectats per aquestes disposicions, estessin al marge de la regulació que s’estableix. A aquesta finalitat obeeix la taxa que a gravar determinades finques urbanes.
El Govern de la Generalitat no pretén, amb la fixació d’aquesta taxa, imposar un gravamen més que vingui a augmentar els ingressos de l’erari públic, sinó que, en el seu dia, [disposi]cions complementàries pertinents, la determinarà, mitjançant les disposicions que s’haurà de donar al fons que es formi amb el producte d’aquella taxa i que no serà altra que la d’afavorir la construcció de vivendes barates per a l’ús exclusiu d’obrers; reduir les càrregues fiscals que graven la propietat urbana, principalment quan afecta els propietaris que sofriran reduccions d’un 50 per cent en el preu dels lloguers que fins ara percebien i afavorir, en definitiva, la normalització total de la construcció, evitant, així, els greus problemes que plantejaria l’atur forçós per manca de treball d’un sector important del proletariat.
Amb aquestes disposicions inicia el Govern de la Generalitat la seva intervenció en matèria de política immobiliària i que són conseqüència de la nova orientació que ha donat a les mateixes d’acord amb les disposicions dins les quals actua el Govern de la Generalitat i de les forces polítiques i socials en què es recolza.
Per tant, a proposta del conseller de Justícia i Dret i d’acord amb el Consell, decreto:
Article primer. — El preu d’arrendament de les finques urbanes que no sigui superior a 201 pessetes mensuals, serà rebaixat en un 50 per cent. Si el preu excedís de 201 pessetes i fos inferior a 301 pessetes, la reducció serà d’un 25 per cent.
Article segon. — Es reduiran en un 25 per cent el preu de pisos en els quals estiguin instal·lats un despatx professional o mercantil, taller o indústria familiar, o entitat cultural o pedagògica si el preu del lloguer actual és superior a 201 pessetes i inferior a 500 pessetes.
Article tercer. — El preu d’arrendament de les tendes o establiments mercantils, així com dels destinats a finalitats culturals o pedagògiques, serà reduït d’acord amb la següent escala:
a) En un 50 per cent quan el preu del lloguer sigui inferior a 201 pessetes.
b) En un 25 per cent quan el preu del lloguer sigui superior a 201 pessetes i inferior a 751 pessetes.
c) En un 15 per cent quan el preu del lloguer sigui superior a 751 pessetes i inferior a 1.251 pessetes.
Quan una finca urbana estigui ocupada en la seva totalitat per una persona física o jurídica que la tingui destinada a finalitats industrials, mercantils, culturals o pedagògiques, se li aplicaran les normes establertes en aquest article.
Article quart. — Als llogaters que vulguin beneficiar-se de les rebaixes a què es refereixen els dos articles precedents, se’ls podrà exigir que acreditin en forma fefaent que es troben compresos en les circumstàncies expressades.
Article cinquè. — Els propietaris de les finques els preus de lloguer de les quals no sofreixin alteració per ésser superiors a les xifres fixades en els articles precedents, vindran obligats a satisfer una taxa especial que representi un 25 per cent dels lloguers percebuts.
Article sisè. — La taxa especial a què fa referència l’article anterior serà regulada mitjançant les disposicions complementàries necessàries que establiran, no solament la seva extensió, sinó així mateix la forma de percepció i les sancions als infractors.
Article setè. — Els beneficis d’aquestes rebaixes s’estendran també, i en igual proporció, als subarrendaments, ja siguin totals o parcials.
Resten exceptuats dels efectes de les disposicions d’aquest Decret els locals destinats a espectacles públics, els quals satisfaran els llogaters de conformitat a l’escala que determina la Comissaria d’Espectacles.
Article vuitè. — Els contractes d’arrendament que s’atorguin d’ara endavant estaran sotmesos a les reduccions establertes en aquest Decret. L’import del lloguer es fixarà tenint en compte el que es pagui com a preu de lloguer pels pisos o locals semblants de la mateixa finca.
Quant als de les finques de nova construcció, s’adaptaran als que regeixin en els edificis similars construïts anteriorment.
Article novè. — Les quantitats dipositades en garantia pels llogaters, la destinació de les quals es fixarà oportunament, no poden excedir d’una mensualitat fixada d’acord amb les normes d’aquest Decret. L’excés s’aplicarà al pagament de la mensualitat o mensualitats següents.
Article desè. — Quan el pagament es vingués efectuant per trimestres, la quantitat lliurada com a pagament a la bestreta del trimestre corrent i, en el seu cas, la constituïda en dipòsit, que excedís del preu que resulti del lloguer d’un mes, un cop aplicades les normes d’aquest Decret, es destinaran al pagament dels mesos successius. Quan el llogater rescindís el contracte abans que s’hagués fet aplicació de la quantitat percebuda excessivament, el propietari vindrà obligat a retornar-li la diferència.
Article onzè. — Les contribucions, impostos i taxes de l’Estat, Generalitat i Ajuntaments, que tenen per base les rendes i preu d’arrendament de finques urbanes es seguiran aplicant en la mateixa forma que fins ara, mentre no es procedeixi a una nova ordenació fiscal.
Article dotzè. — Aquest Decret tindrà vigència a partir del dia 31 de juliol passat i se’n donarà compte, en el seu dia, al Parlament de Catalunya.
Barcelona, 12 d’agost del 1936.
LLUÍS COMPANYS
El conseller de Justícia i Dret, J. Quero Molares.
