Com a republicans intransigentment pacifistes i antimilitaristes considerem que la guerra total declarada per l’Estat d’Israel al poble palestí constitueix un crim de lesa humanitat.
Les declaracions de guerra del primer ministre d’Israel, així com del seu ministre de guerra, són un crit a l’extermini d’una població concentrada en un territori, la Franja de Gaza, que constitueix el més densament poblat del món: amb 2,3 milions d’habitants dels quals el 47% són nens i nenes. La guerra contra el terror com a pretext de les pitjors massacres de civils ha retornat de la mà d’Israel amb l’aplaudiment de la Unió Europea i els Estats Units.
La declaració conjunta dels presidents dels Estats Units (Biden), Alemanya (Scholz), Regne Unit (Sunak), França (Macron) i Itàlia (Meloni) publicada aquest dilluns n’és una clara expressió. Ja que els països i les forces polítiques que representent, liberals, socialdemòcrates i extrema dreta, han fet públic el front comú per la guerra i per Israel: “En els propers dies, romandrem units i coordinats, plegats com a aliats, i com a amics comuns d’Israel, per a assegurar que Israel es pot defensar per si mateix.” Unes declaracions a les que s’ha sumat el rei del Complex Militar Industrial espanyol, Felip VIè, justament en l’acte celebrat a Bilbao davant la Confederació Empresarial Basca.
Totes les anàlisis geopolítiques no poden amagar la realitat d’un poble ocupat i sotmès a un règim d’apartheid, tal com ha denunciat la ministra d’exteriors de Sudàfrica. Com tampoc poden amagar el que ha succeït els darrers anys amb la promoció de Hamas per part de l’Estat d’Israel per marginar l’oposició laica hereva de Yasser Arafat, com reconeixen els propis militars sionistes. Les responsabilitats d’haver iniciat aquest conflicte (l’actual i els passats) són única i exclusivament de l’Estat sionista d’Israel i els seus aliats occidentals. Al final, com recordava l’ambaixador de l’Autoritat Nacional Palestina a Espanya “per les lleis de la física si augmentes la pressió, la conseqüència pot ser l’explosió”.
La responsabilitat dels Estats Units, de la Unió Europea i d’Espanya, és clara. Són els països que han armat l’exèrcit israelià. La màquina de guerra d’Israel no funcionaria sense els beneficis d’un Complex Industrial i Militar espanyol, europeu i estat-unidenc, tal com ha denunciat sistemàticament el Centre Delàs [1].
Perquè el contrari és continuar amb un bany de sang que per la part d’Israel ha resultat en 250 morts i 1.500 ferits, segons Amnistia Internacional, i en el cas de Palestina en 830 morts dels quals 140 són nens i nenes, segons l’entitat pels drets civils Defense for Children International Palestine. Unes xifres que augmenten de manera esfereïdora, doncs segons la roda de premsa d’ahir de la ministra de salut pública de Palestina els bombardejos d’Israel ja han assassinat 900 persones a la Franja de Gaza de les quals 260 infants, 200 dones, deixant més de 4.500 ferits, en un territori amb nul·les possibilitats d’atenció médica, llum i aigua corrent.
El discurs contra el terror emprat per Israel i els seus aliats no pot disimular un conflicte on el saldo d’horror i morts l’està pagant principalment el poble palestí segons les mateixes dades de l’Oficina de Drets Humans de Nacions Unides: des de 2008 més de 6.400 persones palestines han estat assassinades, més de 152.000 ferides, ja prèviament a la contesa, i des de dilluns més de 187.000 han fugit de casa seva davant del pànic a ser bombardejades (informe de darrera hora de Nacions Unides), en el cas d’Israel 300 persones havien estat assassinades i més de 6.300 ferides fins a l’inici d’aquesta nova guerra.
La brutalitat de la guerra no distingeix bàndols però sempre prefereix els pobles oprimits, la població civil i els sectors més desemparats de la classe obrera; els i les nenes, les dones i els avis i àvies. En aquest cas, és innegable el cost humà del règim d’apartheid per a Palestina. Per això, una condemna de la guerra és indestriable d’una aposta per l’alto el foc immediat, la negociació i la pau amb justícia.
Ser republicà és per aquests motius entonar el vell crit de Pi i Margall, «guerra a la guerra!», amb el mateix compromís amb els pobles oprimits del món.
Per Palestina, per la pau i la justícia!
Debats pel Demà,
11 d’octubre de 2023
Notes
[1] A Materiales de Trabajo, maig de 2002, núm 20 i a l’informe «¿Momento decisivo? La importancia de frenar el comercio europeo de armas con Israel» (Informe de 2020), Policy Paper del Centre Delàs es poden consultar les sèries d’exportacions d’armes espanyoles a Israel entre 1992-2002 i 2008-2018.
