L’objecte d’estudi d’aquest treball és el petit poble on visc, Sant Feliu de Codines. Aquest municipi no és especialment ric en especificats i trets característics que el converteixin en excepcional. Des del àmbit de les ciències polítiques no hi ha raons de pes per dirigir la mirada cap aquest poble.
Es tracta d’un poble del Vallès Oriental que té un descens anual de la població des de fa uns anys, actualment hi vivim 5900 persones. Presenta unes característiques demogràfiques típiques a les societats occidentals, amb una piràmide de població regressiva, més ampla en la part superior que en la base, degut al descens de la natalitat i a l’envelliment de la gent. on més del 60% de la població és de més de 45 anys. A l’última dècada el saldo migratori ha sigut molt elevat, però en els últims dos anys s’ha capgirat la situació i el nombre d’emigrants és superior al de nouvinguts. La majoria de gent que ha vingut desde fora de l’Estat és de l’africa occidental.
Pel que fa a les condicions econòmiques del poble, cal remarcar que estem parlant d’un dels deutes públics més importants de la comarca, per sobre del 75% del pressupost, uns 650€ per habitant. Entenent que la historia evoluciona a través de les contradiccions entre el desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció, és central estudiar les condicions materials de les societats per explicar el seu funcionament. Sant Feliu de Codines té un sistema econòmic semblant al mercantilisme dels principis del sXVII, amb la idea clara de protegir la producció local davant de l’exterior, facilitar el mercat intern i ajudar a les (poques) empreses del poble. Al menys aquestes són les idees que impregnen el sentit comú de la gent, de tal manera que s’intenta aconseguir que la gent que acaba els estudis pugui desenvolupar la seva carrera laboral sense haver d’emigrar, aprofitar cada petita parcel.la de terra per conrear, evitar la importació de productes si és evitable, fomentar la idea de que els estudis no són importants i que és més important ajudar al pare, etc… Aquest relat ideològic és el principal, està impulsat per la classe dominant, que són unes poques famílies que tenen més del 95% de la superfície de terreny explotable. Un municipi preil.lustrat, inclús pre-luterà, que es reprodueix orgànicament amb uns mecanismes semblants a l’estructura feudal i que dóna poques oportunitats de dinamisme social i d’ascens individuals, on és molt més important el cognom que l’activitat. Un veí del poble, sociòleg, defensa una tesis en que exposa científicament l’existència d’un abisme insalvable entre ser del poble i viure al poble.
Si mirem les dades oficials, que són poc importants perquè la gran part d’activitat econòmica és il·legal, veiem que el PIB per habitant és dels més baixos, 10500€ per habitant. El sector que més pes té en l’economia és el de serveis, com passa majoritàriament a les comunitats postfordistes, amb la diferència de que, tot i la gran capacitat d’expansió i universalització de les forces productives capitalistes, a Sant Feliu no ha arribat mai el sistema fordista. L’industria té un pes irrellevant, l’agricultura és majoritàriament de subsistència i la construcció no té la força que té al conjunt de l’Estat, ja que la classe dominant, al no tenir la consciència burgesa de maximitzar els beneficis, invertir, augmentar el patrimoni.
Aquest poble no ha viscut amb tanta força el que Engels explicava a “La guerra campesina en Alemania” i les contradiccions d’interessos entre els terratinents i els capitalistes industrials s’han solucionat històricament de manera senzilla: ajuntar forces. Bona part de les famílies terratinents s’han anat ajuntant amb les famílies de capitalistes, inclús s’han generat mecanismes curiosos, casi darwinistes, en els que s’ha anat corregint les diferències d’edat, de tal manera que les generacions han anat concordant cada vegada més, com ha passat en l’evolució dels tigres. Aquesta fórmula orgànica de reproducció social explica en bona part l’existència d’un nucli familiar que és del poble, ocupant la posició nuclear del poder, en contraposició de la resta que està orbitant al voltant.
En aquest cas no és certa la teoria de la Societat de l’Espectacle de Guy Debord, i no es compleix l’evolució la importància que perd el Ser en favor de Tenir (típica de les societats capitalistes) i del Tenir al Semblar (típica de les societats post industrials). Als pobles, o com a mínim al que aquí s’estudia, és important ser o no ser.
Pel que fa a l’atur, un problema central en el conjunt de l’Estat, la taxa a finals del 2015 al municipi era de 14%, és una quantitat relativament baixa (en comparació a la d’Espanya). Cal remarcar, però, que una bona part de la gent està treballant sense contracte, de tal manera que la desocupació real ha de ser sensiblement menor.
La institució més important del poble, i que marca l’agenda política i social, és l’església. Molta gent tendeix a menysprear el poder d’aquesta institució a l’actualitat i, tot i que és cert que ja no és el que era, és un error brutal. A Sant Feliu de Codines l’escola de primària principal, no tant en nombre d’alumnes com en cognom dels alumnes, és un centre religiós, dels que encara hi ha monges a les aules. Bona part de les persones que formen l’elit social han après a llegir i a escriure de la mà d’una monja i amb textos trets del Nou Testament. Passa el mateix amb l’escola secundària. També podem fixar-nos en que la única residència per la tercera edat, un dels negocis que està en auge a nivell de les societats occidentals, és de l’església, que també subvenciona l’única revista local. És evident però, que sembla inevitable el declivi de l’església a nivell d’institució productora d’ideologia moral i de fe. Això és indiscutible a nivell d’occident. Però això no vol dir la superació de la superstició i de la religió en clau il·lustrada i racional, sinó que té com a conseqüència, almenys és la meva opinió, l’ensorrament de les pistes que ens orientaven. I quan la gent no té pistes està despistada.
No sé si això és extrapolable a les societats en general, però a Sant Feliu s’hi està vivint un procés accelerat de transició religiosa de bona part dels joves en tres sentits: la primera, i menys important, és una deriva de la cultura com a lògica identitaria postmoderna, és a dir, un refugi en la cultura subversiva en que grups reduïts es construeixen i s’expliquen a ells mateixos el què són. La segona i molt important és la fe cega a les teories paracientífiques on totes les coses passen a ser conspiracions, ja tinguin origen reptilià o maçònic. Una bona part dels joves han adoptat aquesta religió per substituir el cristianisme dels seus avis, i es reuneixen fent celebracions amb marcat caràcter obscuritat i simbòlic (un dels regidors importants de l’ajuntament defensa una teoria d’aquesta família, inclús fa un programa de ràdio). La tercera solució és l’addicció sense precedents a la marihuana, en el poble pots patir si no mostres explícitament el teu suport a la legalització. La marihuana ara mateix és una de les coses més ben vistes, sense discussió, per la part jove de la societat.
La composició del actual consistori està format per 13 regidors i 4 partits:
- Partit dels socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés amb 252 vots i 1 regidor
- Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal amb 290 vots i 1 regidor
- Junts per Sant Feliu de Codines amb 1.432 vots i 8 regidors
- Convergència i Unió amb 539 vots i 3 regidors
També podem trobar partits que es van presentar però no van aconseguir suficients vots per obtenir representació a l’Ajuntament:
- Partido Popular amb 39 vots
- Solidaritat per la Independència 33 vots
Així doncs veiem una majoria absoluta de la candidatura Junts per Sant Feliu de Codines. Els regidors que no pertanyen en el partit romandran a l’oposició sense cap tipus de càrrec. Els representants de l’Ajuntament en els òrgans col·legiats i altres organismes estan distribuïts següent manera:
a) Quins són els principals nuclis de poder més importants que podeu identificar en el vostre municipi? Caracteritzeu-los explicant qui són i quin és el tipus de poder que exerceixen. Els podeu diferenciar per tipus de poder?
Els nuclis centrals de poder del poble són: el Rotary Club, l’església, els comerciants i jueu sionista.
El Rotary Club està format per les persones amb més patrimoni del poble, grans propietaris, empresaris internacionals, etc… El cognom del 100% de membres de tal associació apareixen en els textos del s XVIII i sXIX com a personalitats que ja eren importants en aquella època, és a dir, llinatges quasi ancestrals, que passen a través de la sang, i que han ocupat posicions privilegiades en les institucions durant molt de temps, sobretot en temps de Franco. No hi ha eleccions municipals en que com a mínim un dels candidats formi part d’aquest club, en les últimes eleccions va ser el candidat d’ERC. El poder que exerceixen és bàsicament d’influències, és a dir, quan fan un comunicat o una recomanació pública a l’ajuntament tenen el suport de bona part de la població, no tant pel fet de ser Rotary (el poble és una Vila Rotària), sinó perquè són personalitats que gaudeixen de l’admiració de la gent. Són el nucli social de la comunitat.
L’església influeix en el desenvolupament dels costums, de les tradicions i de les festes populars del poble, té un poder passiu però important.
Els comerciants són la principal activitat econòmica del poble, el seu poder no és quantitatiu en tant que potències econòmiques extraordinàries, sinó que s’han convertit en quelcom més que simples botiguers, són ja institucions històriques amb pes social elevat i amb especial simpatia de la població. No es tracta de vendre carn, sinó de ser Can “Nosequè”, i tota la vida has sigut reconegut per això. La majoria són negocis familiars, que passen de pares a fills, i que són fonamentals en una societat amb profundes arrels municipals-catòliques conservadores tradicionals, de tal manera que si un policia vol posar una multa als clients que han estacionat el cotxe al mig de la carretera per entrar a comprar, hauran de donar explicacions perquè va en contra dels comerciants, i a favor del supermercat que gaudeix d’un pàrquing per clients.
Un altre òrgan del poble amb poder incontestable és un veí de mitjana edat, que no diré el nom per seguretat. Aquest bonhome és president del grup de caça del poble (no és que li agradi caçar, sinó que vol substituir l’Associació del Rifle d’Estats Units) i té una bandera al seu balcó de color blanca i blava amb una Estrella de David al centre. Aquest senyor, familiar de Xavier Trias, va finançar la construcció d’una estructura a l’entrada del poble per poder hissar una estelada de dimensions importants. Quan passa alguna cosa que no li agrada, com per exemple que l’Ajuntament vulgui reconèixer l’Estat de Palestina, treu immediatament la bandera de l’entrada al municipi, de tal manera que la gent demana als polítics que repensin les seves accions.
L’ajuntament té un poder molt limitat, és un simple gestor i administrador tècnic de qüestions formals amb poca transcendència.
L’actor amb més pes del poble són possiblement les diverses associacions, ja siguin culturals, esportives, etc.. Són les que organitzen la gran majoria d’actes, que van dirigits a ells mateixos, les dinasties importants. Són les que jerarquitzen la societat desde que hom és ben petit, es veu clarament com l’endogàmia social deixa fora dels equips esportius i dels col·lectius culturals principals a tots aquells nens que no són d’unes determinades famílies.
b) Quins temes creus que en el vostre municipi expressen un debat entre legalitat i legitimitat? Descriviu el tema i expliqueu les característiques d’aquest debat.
Una de les principals polèmiques polítiques que ha viscut el poble en els darrers temps és el fet de tenir una bandera d’Espanya a la façana. Aquest debat s’ha donat en molts municipis últimament: Una gran majoria dels habitants del poble estan a favor de retirar la bandera de l’Estat de la façana, per tant podríem dir que és una proposta legítima, però la legalitat constitucional ho impedeix. Al final sembla que s’ha deixat de costat el problema, s’ha decidit que no val la pena entrar en possibles problemes judicials i la bandera segueix al seu lloc.
Un debat, que em sembla una tonteria, que també està vivint dia a dia la societat i també els regidors, és la permissivitat de les autoritats respecte les normes de circulació. La carretera principal del poble està constantment plena de cotxes que estacionen durant una estona per tal de fer unes compres ràpides o un cafè d’amics, de tal manera que es viuen retencions perquè la via passa a ser apte per acceptar el pas d’un sol vehicle. És evident que aquestes activitats infringeixen el codi de circulació, per tant, no tenen cabuda en la legalitat, passa que sembla ser que són accions legitimes, ja que bona part dels comerciats apel·len a que si es prohibeix, molta gent deixarà de comprar. El problema, en el fons, és que no hi ha suficient espai per estacionar correctament els vehicles, el model urbanístic del poble és el mateix que fa 33 anys i el nombre de cotxes actuals és massa elevat. L’ajuntament no fa res al respecte, mira cap un altre costat i es refugia en el seu temple.
c) Quins lobbies o grups econòmics penseu que influeixen en el funcionament de la vostra ciutat o poble, i fins on creieu que condicionen la capacitat de decisió de l’ajuntament? Poseu exemples.
Desconec l’existència de lobbies actuant al poble. Pel que he investigat no he trobat cap indici d’aquest tipus d’activitat. Potser aquestes activitats existeixen i es mantenen amagades, però no ho he pogut esbrinar.
d) Quan comença a existir el teu municipi? Quan es crea la institució “Ajuntament”? Expliqueu les diferències importants pel que fa el seu funcionament en les seves diferents etapes històriques: absolutisme, constitucionalisme liberal, dictadura, democràcia…
Els primers arxius històrics en que apareix la denominació de Sant Feliu daten de l’any 1059, pertanyent a la Baronia de Montbui, que comprenia Sant Feliu i altres territoris.
La institució formal de l’Ajuntament de Sant Feliu neix el dia 1 de Febrer de 1800, quan es paga la Reial Concessió per 120.000 rals de billó i s’obté el títol de Vila.
Durant una llarga etapa, sota l’absolutisme, Sant Feliu de Codines era propietat feudal dels Barons de Montbui. Era la parròquia la que preveia les despeses de la baronia i la que s’encarregava d’ingressar els tributs i les recaudacions. Segons el privilegi concedit expressament pel Concell de Cent de Barcelona les penes i les lleis les dictava el Baró.
En canvi, sota el constitucionalisme liberal, Sant Feliu ja era una Vila independent amb ajuntament propi, de tal manera que la retribució ja no anava cap a la Baronia, el poble ja tenia un jurat fix, sense influència del Baró. Els càrrecs de la parròquia ja no els escollia la baronia, i es crea un administrador exclusiu per la localitat. El sXIX és un segle de progrés i de bonança econòmica. La població es triplica i s’expandeix el municipi més enllà del voltant de l’església. El segle XIX és un procés d’expansió de les forces productives i d’industrialització de Catalunya, amb la introducció de la màquina de vapor i l’enfortiment de la indústria tèxtil. A Sant Feliu però, les condicions de producció segueixen sent com les del sXV, la màquina no s’introdueix a la producció fins el sXX.
La història de la dictadura franquista a Sant Feliu és la història del consolidament del poder de les elits tradicionals, que encara manen avui. Bona part dels alcaldes durant el franquisme, són pares i avis dels actuals candidats a la alcaldia per CDC. La dictadura va permetre respirar aire fresc i tranquil a bona part dels actuals reivindicadors de democràcia a l’Estat Espanyol.
Durant la democràcia postfranquista, l’administració pública de Sant Feliu perd molt poder i competències, i s’entra en una etapa postpolítica en que la funció del govern és de gestió i administració tècnica de qüestions institucionals i formals.
e) Quina relació té l’ajuntament amb altres poders polítics d’abast territorial diferent (Mancomunitat, Diputació, Consell Comarcal, Generalitat, Estat, Regions, Unió Europea)? Podeu identificar i enumerar les xarxes de les que forma part el vostre municipi? Hi ha entitats locals menors o barris de la ciutat o del poble que tenen un estatus diferent?
Un dels temes que impregnen l’actualitat política en el municipi és precisament una qüestió territorial conflictiva. Una urbanització, Els Saulons de’n Déu, que és d’un municipi veí, Bigues i Riells, mostra intencions manifestes, amb un suport popular, d’independitzar-se de Bigues i Riells i annexar-se a Sant Feliu de Codines. Els motius fonamentals d’aquesta voluntat són bàsicament dos: per qüestions de proximitat i tradició bona part de la gent d’aquesta urbanització fan vida a Sant Feliu i no pas al seu municipi, de tal manera que des de petits els nens i nenes ja venen al nostre poble a escola, a practicar esports, etc.. L’altre motiu és que a Bigues i Riells es cobra l’IBI més elevat del Vallès Oriental i els veïns dels Saulons de’n Déu estan molestos perquè paguen molt però els diners es destinen al nucli de Bigues, no a la urbanització. Per tant prefereixen annexar-se a Sant Feliu de Codines per estalviar-se diners.
Per intentar resoldre aquest problema, i acceptant que des de l’Ajuntament de Bigues i Riells no en volen sentir a parlar ja que “la unitat de Bigues i Riells és indissoluble i no poden trencar-la perquè uns quants ho volen” (l’alcalde, de ERC, mostra poca coherència), l’alcalde de Sant Feliu va posar en marxa un pla curiós, digne de ser alumne del propi Vladimir Putin: incentivar una recollida de firmes i una voluntat (falsa) de la població d’una urbanització (Racó del Bosc) de Sant Feliu demanant incorporar-se a Bigues i Riells. De tal manera que des de l’ajuntament de Sant Feliu es va dir a Bigues: jo deixo que es voti a la meva urbanització si tu deixes fer el mateix als Saulons de’n Déu. La jugada no va acabar de convèncer i no va funcionar.
A nivell supramunicipal, Sant Feliu forma part de:
- Consorci per la defensa del riu Besós
- Consell plenari del Consorci per a gestió de residus del Vallès Oriental
- Fons català de cooperació
- Xarxes de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat
- Conveni de l’Agència Salut Pública de Catalunya
- Juntes de compensació de la unitat d’actuació “Roca Gran del Villar”
- Juntes de compensació de la unitat d’actuació del pla parcial “Golf”
f) Com s’expressa en el vostre municipi la divisió de poders? Podeu identificar els òrgans legislatiu, executiu i judicial? Descriviu-los.
L’òrgan que representa el poder executiu en el meu municipi és l’equip de govern, que té facultat bàsicament administrativa.
Els ajuntaments no tenen potestat pròpiament legislativa, és a dir, no poden dictar lleis. El més semblant al poder legislatiu és la facultat reclamentaria que té el ple.
Pel que fa a poder judicial tenim la figura del Jutjat de Pau, ja que no tenim Tribunals ordinaris de primera instància.
***
Aquest article va ser un treball entregat a la assignatura de primer de CCPP, «Fonaments de la ciència política». El seu autor fou qualificat amb la nota mínima i expulsat del sistema universitari europeu i el professor va convidar-lo amablement a parlar amb ell al seu despatx, cosa que l’alumne va declinar per incompareixença. A dia d’avui, es desconeix la situació de l’autor, el professor ocupa un càrrec important a un ajuntament important d’una ciutat important del sud d’Europa i Sant Feliu de Codines segueix tenint unes classes dirigents que es sincronitzen generacionalment igual que fan els tigres. Bon 28 de desembre.
