Apunts d’urgència sobre l’auto del TSJC i la reactivació del 14F

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit avui a través d’un auto la suspensió de l’eficàcia del Decret 1/2021, de 15 de febrer, pel qual es deixa sense efecte la convocatòria d’eleccions al Parlament del 14 de febrer. Mitjançant aquest instrument legal, el Govern de la Generalitat de Catalunya materialitzava l’acord amb la majoria de partits polítics, que havien decidit ajornar-les al 30 de maig per la situació epidemiològica.

El recurs es fonamenta en la vulneració del dret fonamental a la participació política (art. 23 de la Constitució Espanyola), motiu pel qual segueix unes regles específiques (art. 114 i ss. Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa o LJCA) i, a tots els efectes, tindrà un caràcter preferent, és a dir, anirà més ràpid respecte l’habitual. En aquest sentit, quan s’al·lega la urgència del cas, el jutge pot decidir en el termini de dos dies mitjançant auto apreciar les circumstàncies especials i adoptar la mesura sol·licitada, sense haver d’escoltar l’altra part —en aquest cas, la Generalitat—.

La Sala ha acordat la suspensió cautelar del Decret 1/2021 davant la petició d’un dels recurrents, perquè entén que, en cas de no fer-ho, ens trobaríem davant «una situació pràcticament irreversible pel que fa a la possibilitat de celebrar les eleccions en la data inicialment prevista». Aquesta afirmació se sustenta en el fet que per a dur a terme un procediment electoral cal seguir tota una sèrie de terminis que afecten la celebració (conformació de les meses electorals, propaganda electoral, proclamació de les candidatures, etc.).

En conseqüència, conclou que cal adoptar aquesta decisió per a assegurar la finalitat del recurs i la tutela judicial efectiva. El TSJC no ha pres una decisió definitiva al respecte, sinó que aprecia aquestes mesures a fi i efecte d’assegurar que, si decideix anul·lar el Decret 1/2021 —ara sí— de forma definitiva, es podran celebrar les eleccions del 14 de febrer.  En tot cas, d’acord amb l’art. 135 LJCA, ha concedit un termini de tres dies —fins al dijous 21 a les 10 h— a la Generalitat i al Ministeri Fiscal perquè formulin al·legacions a la suspensió cautelar. Val a dir que, un cop rebudes, el Tribunal podrà dictar un auto mitjançant el qual aixequi, mantingui o modifiqui les mesures adoptades, que serà al seu torn susceptible de recurs.

Al meu entendre el Decret era especialment fluix en termes de seguretat jurídica i depenia excessivament del fet que ningú hi presentés recurs. Encara que a priori pot semblar una conseqüència més de no tenir Llei electoral pròpia i dependre de la LOREG, les diferents normatives no estan pensades per a situacions d’excepcionalitat com l’actual. Ajornar unes eleccions no té precedent a Catalunya i l’empara legal és pràcticament nul·la, se sustenta pràcticament només en un Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

El Tribunal al·lega que les eleccions havien estat inicialment convocades quan ja estava en vigor l’Estat d’Alarma i, d’alguna forma, deixa entreveure que la situació és la mateixa que llavors. Malauradament, la realitat no és així i, en qüestió de pocs dies, l’Estat espanyol ja ha superat la Gran Bretanya en nombre de casos. Tot amb tot, és poc coherent per part de la Generalitat endarrerir les eleccions per la situació epidemiològica, però no prendre cap altra mesura per a frenar l’evolució de la Covid-19.

Sigui com sigui, el TSJC no estava obligat a prendre aquesta decisió, perquè l’art. 130.1 LJCA estableix que ha de valorar els «interessos en conflicte». Hi ha aparentment un conflicte entre el dret a la participació política (art. 23 CE) i el dret a la salut pública com a materialització del dret a la vida (art. 15 CE). En tot cas, ningú ha vist vulnerat el primer dels drets per l’ajornament, perquè el Decret 1/2021 estableix que les eleccions se celebraran el 30 de maig.

En canvi, sí que podrien veure vulnerat el dret a vot les més de 200.000 persones que es troben actualment en aïllament i el dret a la vida podria veure’s amenaçat si no hi ha garanties sanitàries suficients durant la contesa electoral. És més, per a complir amb els mínims estàndards democràtics les eleccions s’han de realitzar en condicions de normalitat, seguretat i llibertat i, segons els experts, no són possibles per al 14 de febrer.

A més, d’altra banda, l’art. 130.2 LJCA estableix que les mesures cautelars es podran denegar quan puguin generar una «pertorbació greu dels interessos generals», que haurà de ponderar el Tribunal. Com apunta el professor Jose Luis Martí, a més del possible greuge per la salut, la suspensió suposa tornar a engegar la maquinària electoral amb la vista posada al febrer i, preveient que no es podran celebrar les eleccions llavors, s’haurà dilapidat despesa pública per a no res, quan ningú veuria vulnerats els seus drets si les eleccions passen al maig.

En resum, el TSJC podria haver decidit no acceptar les mesures cautelars després de valorar els interessos en joc i el greu perjudici per als interessos generals que suposa la suspensió del Decret 1/2021. L’ajornament electoral és necessari, però calen mesures per assegurar que el 30 de maig podrem votar amb totes les garanties i, per sobre de tot, destinar tots els recursos possibles a aturar la crisi sanitària, però també la social i l’econòmica. En un moment tan greu, cal posar la vida i la salut per damunt de filigranes jurídiques i d’interessos partidistes.

Deja un comentario