[Editorial] Com aturar el racisme i les extremes dretes a Catalunya?

L’augment de discursos racistes a Catalunya és un problema que ha arribat per quedar-se. D’un cantó, per l’evidència de la força de Vox al nostre país: en les eleccions municipals de l’any passat, el 28 de maig, l’extrema dreta espanyolista va obtenir 150.000 vots i 124 regidors augmentant però els suports fins als 273.000 vots en les eleccions al Congrés del 23 de juliol. Per l’altre cantó, la victòria municipal a Ripoll d’una microscòpica extrema dreta independentista, basada en 1.400 vots, va suposar la irrupció d’una força que amb els mateixos plantejaments racistes furga el seu lloc en els intersticis reaccionaris del catalanisme.

Ara bé, el creixement de les extremes dretes a Catalunya tant sols és un vèrtex del problema. L’altre el constitueix l’adopció dels seus plantejaments tant pel progressisme monàrquic, el PSC, com per la dreta republicana, Junts. La deriva securitària del PSC continua pendent avall, ho veiem en la postura discurs del pànic davant dels col·lectiu etiquetats com a “multireincidents” i a les ocupacions per motius socials. Les estadístiques no donen credibilitat a la crisi de seguretat proclamada als quatre vents pels mitjans i en tot cas, la mà dura, com mostren tots els estudis rigorosos, ni redueix la delinqüència comú (molt menys la de guant blanc!) ni endreça la societat. 

D’ altra banda, Junts ha anat adoptant esgarrifosament els llocs comuns de l’extrema dreta d’Orriols, amb declaracions sobre la necessitat d’assumir competències sobre migració i alcaldes demanant la expulsió de migrants irregulars. En moments de sequera, lloguers astronòmics i inflació constant, la dreta vol situar el marc mediàtic i polític en la por a l’altre. 

L’aval d’aquestes forces a les postures racistes contribueix a la normalització d’idees d’extrema dreta a Catalunya i prepara el demà per al creixement dels seus representants més fidels. Aquesta fugida esglaonada de les forces de centre esquerra i centre dreta cap al racisme és una esllavissada enverinada que ha conduit a d’altres països europeus, com Itàlia o França, a la desaparició de la socialdemocràcia i del republicanisme conservador en benefici del neoliberalisme autoritari i del feixisme encorbatat. 

Quina serà la resposta de les esquerres catalanes davant d’aquest panorama? Aquesta és una pregunta urgent que cada dia és més difícil d’obviar. No podem deixar de constatar diferents respostes assajades fins ara a d’altres parts d’Europa. En alguns llocs, com Alemanya, per exemple, s’ha provat de copiar les idees de l’extrema dreta, amb nefastos resultats polítics i electorals, per no esmentar la bancarrota ètica i moral que suposa per a l’esquerra un plantejament d’aquesta mena. 

En canvi a d’altres indrets s’ha confrontat de manera intransigent i decidida contra les idees racistes i l’extrema dreta: a Irlanda, Escòcia o a la mateixa França, s’ha provat que és possible derrotar al racisme amb un programa de redistribució de la riquesa, antielitista i decididament internacionalista. Els postulats del Sinn Féin, del govern d’esquerres escocès (de l’Scottish National Party amb els Scottish Greens) o el front popular francès encapçalat per Mélenchon demostren que és possible construir majories antiracistes i victòries electorals.

La lliçó d’aquests exemples rau en el que manca a Catalunya: assajar la unitat de les esquerres. A falta d’un gir d’esquerres a nivell governamental resta però un exemple propi que pot servir d’escola d’unitat d’acció, de programa i de discurs, en aquest cas contra el racisme. Ja que al 2011 ja vam viure el perill de que una opció d’extrema dreta catalanista, la Plataforma per Catalunya d’Anglada, llavors directament finançada pel Front Nacional de Le Pen, pogués arribar a tenir representació al Parlament de Catalunya. En aquell moment la constitució d’una àmplia aliança social, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, va servir per a impedir-ho tot denunciant el caràcter feixista de Plataforma per Catalunya i, de fons, derrotant les seves idees racistes.

El 16 de març tenim una mobilització d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que de nou ens pot servir d’escola d’unitat. La derrota de les idees ( i les pràctiques) racistes pot ser, en l’Europa actual, la millor manera de descobrir que és allò que ens fa d’esquerres.

Debats pel Demà, 11 de març de 2024