Legislatives a Colòmbia: frau i violència

Per Heródoto de Vereda 

*Heródoto és historiador i defensor de drets humans en les comunitats pageses de Colòmbia, i ens escriu sota pseudònim. S’ha posat en contacte amb la redacció de Debats pel Demà per a fer-nos arribar la seva visió de les eleccions a Colòmbia. 

En castellà 

 

Cristians disfressats de demòcrates, liberals i conservadors entossudits en la rampinya electoral, contractes assignats a dit a famílies amb influències en les ruralitats, impulsant efímers projectes de desenvolupament i regalant materials de construcció, esmorzars i contractes de prestació de serveis. Uribisme encobert en colors vibrants, paramilitarsme, narcotràfic i aliances de mort en fronteres de contraban.

Una sensació d’incertesa solca els resultats de les eleccions legislatives colombianes del passat diumenge, havent assistit a les urnes almenys 18 milions de persones, no s’albiren unes possibilitats reals de governança davant un escenari polític on els sectors progressistes porten la davantera en les enquestes presidencials.

El balanç de la jornada és ambivalent, les forces progressistes protagonitzades pel Pacte Històric van aconseguir fer-se amb una tèbia majoria simple en el senat aconseguint 33 dels 102 escons, mentre que en la Cambra de Representants, espai agenciat per les maquinàries electorals regionals, van ocupar un segon lloc, amb 42 curuls.

És de ressaltar que els partits pròxims al sector ultra radical de la dreta colombiana –Centre Democràtic- i del tristament cèlebre Álvaro Uribe Vélez van sofrir una forta caiguda en la quantitat de representants electes. No obstant això, els partits hegemònics de la política colombiana – Partit Liberal i Conservador- van experimentar un estrany renéixer.

Alhora de les eleccions legislatives es van realitzar consultes internes per a l’elecció de candidates i candidats presidencials des de tres grans agrupacions, cadascuna, suposadament situades en un espectre del ventall polític. En el Pacte Històric (esquerra), Gustavo Petro rep la majoria de vots (més de 4 milions) sent, a més, la consulta més votada; en la Coalició Centre Esperanza les consultes van ser a penes votades i va quedar electe el fràgil candidat Sergio Fajardo (amb tot just 700 mil vots), reconegut per les seves postures indefinides i tíbies; i en l’Equip per Colòmbia (dreta), l’inesperat guanyador va ser Federico Gutiérrez, amb 2 milions de vots, la peça encoberta del Uribisme.

La gran sorpresa de la jornada la va donar la lideressa Francia Márquez, una dona ben parada, amb postures directament d’esquerra feminista i decolonial. Aquesta lideresa aconsegueix recollir la tercera votació més alta entre les consultes, encara per sobre del candidat Sergio Fajardo, fent d’aquest un gran èxit per a ser la seva primera vegada llançant-se a unes presidencials i venint directament del sector de l’activisme social.

Una altra gran protagonista de la jornada van ser les múltiples denúncies de frau electoral que es van reportar per jurades i jurats de votació de llarg a llarg del territori. En molts casos les targetes de comptatges van ser directament intervinguts per a augmentar la xifra de vots cap al candidat Federico Gutierrez. Tant Petro com altres persones integrants del Pacte indiquen que en 29 mil taules de votació no es van registrar ni un sol vot pel conglomerat d’esquerra, generant alguna cosa més que sospites i sol·licitant amb urgència un recomptatge amb veeduría internacional.

Les coses pinten igual que sempre per a les presidencials, una massiva i imminent compra de vots acompanyada per la manipulació dels cartons de comptatge, mentre les dretes s’uneixen amb els “centres” al voltant de la consigna anti-Petrista, sent aquesta, a més, la seva única proposta de govern.

Caldrà esperar aviam si s’aconsegueix guanyar en primera volta aprofitant la disgregació dels vots de les dretes, de no ser així, la victòria del progressisme estaria en la corda fluixa i m’arriscaria a pronosticar, sense voler ser ocell de mal averany, que de nou es perdria l’oportunitat que Colòmbia tingués per primera vegada un govern de tall progressista.

Al mateix temps que es donen aquestes conjuntures electorals, jocs de poder i mitjans de comunicació saturats per publicitats polítiques pagades amb els impostos i narcotràfic, continuen sent assassinades lidereses i líders socials, defensores i defensors ambientals, presidentes i presidents d’acció comunal, indígenes, afros, estudiants i excombatents.

 

Orinoquía Colombiana

14 de marzo de 2022

Deja un comentario