Making of de l’entrevista a Adrià Pujol Cruells i Pablo Martín Sánchez sobre No te n’escapes

Llegir en castellà.

Tota l’entrevista és un joc i a continuació vull explicar-ne el funcionament de manera molt esquemàtica. Tanmateix, vull avançar que el joc consistia en respondre preguntes, sí, però eren los pròpies normes del joc que determinaven les preguntes que havien de respondre els entrevistats.

En total hi havia 48 preguntes a respondre, de les quals a mesura que se’n responia una, se’n descartava una altra. Per tant l’entrevista constava de 24 preguntes repartides meitat i meitat per cadascú. Malgrat tot no es van respondre el total de les 24 preguntes, sinó que tan sols se’n van respondre 18 i si ens posem estrictes en el fons van ser 17. Aquest error el podem anomenar Game over, perquè resulta que no es va aconseguir completar el recorregut sencer que el propi joc contemplava.

Com que algú dels dos havia de començar, en comptes de llençar a l’aire una moneda a cara o creu, els hi vaig fer la següent pregunta:

Quin autor relacionat amb l’Oulipo, però que no va arribar mai a formar part del grup, també tocava la trompeta com Boris Vian? La resposta és Julio Cortázar i va ser l’Adrià el més ràpid en pronunciar el nom. Per tant, ell va ser l’encarregat de començar la partida. La primera tasca era escollir una casella Bonus track en una graella de 5×5 amb coordenades establertes des de A-1 fins a E-5. Ell va posar el dit a la casella D-2. Aquí es mostra l’exemple.

 

Sense la casella D-2, d’aquesta manera, ja només en queden 24 de restants. Com ja he dit, cadascun dels entrevistats tenia una llista amb impresa amb 24 preguntes per tant van enumerar cada una de les preguntes amb una coordenada de la graella sense poder utilitzar la D-2. La primera tirada de la partida li tocava a l’Adrià i va decidir començar-la a la casella B-4. Allà el Pablo també hi tenia assignada una pregunta a respondre, però com que en aquella casella hi estava l’Adrià, la pregunta del Pablo quedava descartada i per tant ja no feia falta que la respongués. En aquell moment l’Adrià responia la pregunta i, en acabat, el següent torn li tocava al Pablo. Això vol dir que quan ell estigués a la següent casella a qui se li descartava una pregunta era a l’Adrià i el que responia era el Pablo. Ho vam fer així des de la primera a la última pregunta.

Ara explicaré com s’avançava de casella a casella. El recorregut el marcava una Poligrafia del cavall, és a dir, que de quadrat a quadrat es desplaçaven fent el moviment que fa un cavall a un tauler d’escacs. L’objectiu de la poligrafia del cavall consisteix en passar per totes les caselles sense poder repetir-ne cap. Com que van decidir començar a la B-4, tot fent el moviment del cavall, des d’allà només es podien desplaçar a les caselles A-2, C-2, D-3 i D-5, per tant, va decidir el Pablo a on volia anar a parar per respondre la següent pregunta.

Això volia dir que hi havia quatre preguntes amb la possibilitat de ser formulades després de la primera i el Pablo es va decantar per una. Evidentment, insisteixo, comportava que la pregunta de l’Adrià assignada a aquella coordenada es descartés perquè ja no es tornaria a passar per aquella casella. Després, tan sols havien de seguir completant el recorregut fins a passar per totes les caselles o fins a no poder desenvolupar cap més moviment. Per això he parlat abans del Game over, perquè hi havia la possibilitat que seguissin un recorregut equivocat i acabessin estancats. Cosa que precisament va passar i en aquell moment es va acabar l’entrevista.

Abans he dit també que van arribar a les 18 preguntes, però que en el fons n’eren 17. Ho he dit perquè van arribar certament a passar per 18 caselles, però una d’aquestes va ser el Bonus track. Aquesta casella enverinada consistia en que ells dos em formulessin una pregunta a mi; jo l’havia de respondre com a lector del llibre. Més enllà d’això, després continuava el joc amb el mateix procediment.

Tot aquest entrellat en el recorregut, tan sols respon a l’ordre de les preguntes de l’entrevista i també respon a quines havien de ser les preguntes descartades. Però això no és tot. I ara ve lo maco.

Ja que com a màxim cadascú havia de respondre 12 preguntes, vaig preparar 12 constriccions a seguir a l’hora de respondre-les. És a dir, una petita trava que s’havia de superar mentre que es responia la pròpia pregunta de l’entrevista. Un cop més, ells tenien una llista impresa; en aquest cas amb les 12 constriccions redactades i l’Adrià les va enumerar de l’1 al 12 en l’ordre que li va semblar (perquè com recordeu, va respondre primer a la pregunta equivalent al cara o creu).

Llavors, abans de respondre la pregunta (determinada pel recorregut del joc i per les coordenades assignades) havien de conèixer la constricció a seguir. El mecanisme constava en tirar dos daus a la taula. El número que toqués de l’1 al 12 marcava la constricció a la qual s’havien de regir per respondre la pregunta. Tots dos podien fer un cop cada constricció, però el que no podien era repetir-ne una. De manera que en cada una de les preguntes d’aquesta entrevista, les respostes venen segellades per una constricció. Deixo aquí sota el llistat de les 12 constriccions conjuntament amb l’enumeració que l’Adrià va decidir.

 

2 Primera frase de la resposta de tantes síl·labes com el número de la pregunta.

 

5 La frase final de la resposta ha de ser en alexandrí.

 

4 Fes referència implícita o explícita a un altre llibre.

 

12 Cita una sentència d’algú per complementar la resposta.

 

11 Fes referència a un company o col·lega del sector del llibre, una picada d’ullet.

 

7 Respon tot comentant un fet autobiogràfic.

 

8 Respon tot comentant una cosa que t’hagi passat aquesta setmana.

 

9 Fes referència a un aniversari o a una mort.

 

1 Fes referència a un personatge històric que no estigui estrictament relacionat amb la literatura.

 

3 Fes referència a un diari.

 

6 Fes referència a una peça de vestir.

 

10 Fes referència a cada un dels cinc sentits.

 

 

Aquí es constata que com a entrevistador vaig tenir ben poca feina perquè l’entrevista se la van fer ells. No obstant, quan van arribar al Bonus track i em van fer una pregunta a mi, també em van assignar una constricció, que consistia en un lipograma sense la lletra A, és a dir, respondre utilitzant paraules que no continguin la lletra A.

Per si teniu curiositat, aquí us deixo el llistat amb les 48 preguntes que vaig preparar, conjuntament amb les coordenades que ells mateixos van assignar. Tot seguit també podreu veure el tauler amb el recorregut que van seguir marcat i amb el número de la constricció pertinent que els hi va tocar a cada coordenada.

 

Adrià Pujol Cruells

C1 Com sorgeix l’oportunitat de traduir el llibre?

 

A2 Quan tradueixes un llibre oulipià, què és més important, la traducció literal o la trava?

 

B1 Hi ha alguna aportació personal al text més enllà de la traducció en sí?

 

A1 Hi ha alguna diferència entre traduir a Boris Vian i a l’Oulipo en una mateixa novel·la?

 

C4 Per què vas acceptar aquesta traducció? Vas dubtar?

 

B2 Com i per què has escollit aquest títol? Alguna dificultat o anècdota que puguis compartir?

 

E5 Com han sigut les reunions del traductor amb Univers durant i després de la pròpia feina de l’edició en català?

 

B3 Per quina raó la portada de l’edició en català no comparteix l’homenatge que fa la coberta original?

 

A3 Per què li canvies el nom a Beatrice Driuscoll?

 

C5 Què et va fer optar per l’opció “present preciós” a l’hora de traduir els mots que anomenen el poema que només fa servir les lletres al nom i al cognom del destinatari?

 

D3 Al llibre, l’afeccionat trobarà aquí i allà algunes subtils (i no tan subtils) referències a títols de llibres o trossos de cançons de Boris Vian. Has detectat les referències per tal de coordinar-les amb les traduccions ja fetes al català de l’obra de Vian?

 

D4 A títol personal, quina opinió et mereixen els quatre capítols de Vian?

 

D5 A títol personal, quina opinió et mereixen els dotze capítols de l’Oulipo?

 

E1 Creus que aquest és un llibre imprescindible de l’obra de Vian? I a la de l’Oulipo?

 

E2 Si coneguessis personalment a Boris Vian a l’edat de 25 anys i li volguessis fer com a regal d’aniversari un Trivial biogràfic amb preguntes bandarres, quina creus que seria una de les preguntes estrella?

 

E3 A l’hora de traduir la novel·la, t’has informat especialment dels trets biogràfics de l’autor? Quins eren els seus referents?

 

E4 Per què una editorial com Univers mostra interès per la traducció i publicació d’un llibre així?

 

A5 Què ha suposat per tu traduir aquest llibre?

 

B4 Quin és el detall que t’agrada més de l’edició física d’aquest llibre en concret o dels llibres d’Univers?

 

C3 Si el Pablo no hagués pogut assistir a l’acte de presentació de la novel·la a la Llibreria Documenta, qui creus que hagués pogut ser un bon mestre de cerimònies?

 

D1 Reprodueix una llista de breus notes preparatòries que has tingut en compte a l’hora de traduir el llibre (de 3 a 9 notes).

 

A4 Explica una molt breu sinopsis del llibre des de tres perspectives diferents.

 

B5 A qui li recomanaries aquest llibre?

 

C2 Escull i respon una de les preguntes eliminades.

 

 

Pablo Martín Sánchez

A2 Com sorgeix l’oportunitat d’escriure aquest llibre?

 

A4 Què és una constricció?

 

B1 Qui ha liderat el projecte entre els oulipians?

 

B3 Com està construït aquest llibre?

 

E3 Com és que els propis autors d’Oulipo han optat per un aparent anonimat?

 

D4 Per què l’Oulipo decideix acceptar aquest repte d’escriptura?

 

B5 Has fet alguna aportació al llibre? Hi ha alguna petita anècdota en comú amb l’Adrià respecte a la teva aportació i la traducció al català?

 

D3 Per quina raó l’Oulipo ha afegit precisament 12 capítols?

 

E2 Com són les reunions privades de l’Oulipo?

 

B4 En els annexos del llibre, perquè l’Oulipo també volia explicar-nos tot això, es confessa que un capítol és un centó perfecte i un altre un farcit de frases que van proporcionar oulipians que no havien participat en l’escriptura global del text. N’hi ha alguna més? En pots confessar alguna d’aquestes traves?

 

E1 Per un oulipià, revelar la trava és com per un mag revelar el truc de màgia? Un oulipià és un mag o una rata que es vol escapar d’un laberint construït per ella mateixa?

 

E4 A Boris Vian li agradaria aquest llibre?

 

E5 Ens podries explicar alguna curiositat de la versió argentina del llibre?

 

D1 A quantes més llengües s’ha traduït el llibre? Hi ha tradició oulipiana a aquests llocs?

 

D5 Hi ha algun precedent de llibre com aquest a l’Oulipo?

 

B2 Si Boris Vian fos polític i li haguessis d’escriure un discurs a canvi d’una molt bona remuneració, sobre quin tema creus que tractaria?

 

A3 Què enveges i què no enveges d’haver pogut col·laborar en l’escriptura dels capítols oulipians? Vas tenir oportunitat de fer-ho?

 

A5 Com reaccionaries si algú volgués acabar amb tota la teva llista d’ex-amants com li passa al personatge Frank Bolton de la novel·la?

 

A1 Si fossis cantant de cabaret, trompetista de jazz, enginyer, periodista i també t’haguessis dedicat al cinema com Boris Vian, com et sentiries, sent francès, tenint obra traduïda en català?

 

C1 Si l’Adrià no hagués pogut traduir aquest llibre, com a oulipià que ets, qui creus que hagués pogut ocupar la seva posició?

 

C2 Qui es pot sentir atret per aquest llibre?

 

C5 Què et pot descobrir o quins mons es poden trobar en el llibre?

 

C4 Fes una llista de 3 a 9 records del llibre en sí, tant de l’edició francesa i argentina, com la pròpia catalana.

 

C3 Escull i respon una de les preguntes eliminades.

 

 

El recorregut està marcat amb els números en negreta i subratllats. El número de la constricció queda a sota.

Fins aquí el Making of d’aquesta entrevista tant peculiar. La qual una de les seves limitacions és aquest format qüestionari on responen ara un ara l’altre i que elimina així la contra-pregunta. A més a més es pot considerar que hi ha certa falta de progressió temàtica en les pròpies preguntes i això potser és un dels inconvenients més grans provocat pel funcionament del propi joc. Malgrat tot, els entrevistats són un luxe i la seva trajectòria els avala. L’afeccionat a la literatura potencial o els bons seguidors tant del Pablo com de l’Adrià, disposen aquí d’un seguit d’intervencions seves que, sens dubte, mereixen llegir-se més detingudament del que pot haver semblat a primer cop d’ull. Tot plegat es tracta, com diu el Pablo, d’imposicions i estímuls per generar material literari, bàsicament. Una excusa, una regla o una constricció, però en el bon sentit de la paraula. Un obstacle que serveixi de trampolí per despertar la creativitat. Escollir les pròpies cadenes: no hi ha llibertat més gran.

Deja un comentario