Muntatge: Marta Marín Roca
Fotografia: Frederic Sala Mauri
1. I si les 99 notes preparatòries a unes especulacions sobre llenguatge i literatura pretenen ser una ressenya en 99 frases? Més o menys
2. I si aquesta no fos la primera vegada que escric 99 notes preparatòries i no aprofités per fer-ho en format ressenya?
3. Però i si en lloc de dir-li ressenya li digués comentari?
4. I si les 99 notes preparatòries són una forma inspirada pel pròleg d’una antologia de contes en castellà titulada Textos potentes en la qual Adrià Pujol Cruells hi va col·laborar?
5. I si el joc polifònic és una mena de plagi del llibre de Joe Brainard titulat I remember traduït al català per Màrius Serra?
6. I si aquest llibre no hagués inspirat a Georges Perec, autor de Je me souviens? Potser en el fons és ell qui m’ha inspirat a mi?
7. I si jo no hagués llegit per primera vegada el nom d’Adrià Pujol Cruells a la coberta de L’eclipsi, un (altre) llibre de Georges Perec, un any i mig abans que decidís llegir-me’l, però tenint clissat des d’aleshores el traductor? Arri, arri!
8. I si no explico per què 99 i em quedo tan ample?
9. I si aquesta ressenya fos un encàrrec? Mentiria incorregiblement.
10. I si un llibre no salva la vida de ningú?
11. I si el llibre en qüestió d’Adrià Pujol Cruells és una declaració d’amor a la literatura?
12. I si no hagués vist l’entrevista que li fa Anna Guitart al programa Tot el temps del món?
13.I si la literatura no fes servir la mateixa matèria que el llenguatge i no la portés a un lloc completament diferent?
14. I si ens acostem al llenguatge i a la literatura, però només especulant?
15. I si no hi ha manera de sortir-ne del llenguatge?
16. I si pensem quan el llenguatge es transforma en literatura i per què?
17. I si el llenguatge no mutés mai al registre de la literatura?
18. I si la veu narradora del llibre sabés trobar una resposta?
19. I si etcètera, etcètera, etcètera?
20. I si l’autor hagués escrit una obra de teatre amb tres personatges parlant i no hagués preferit que en fos un de sol i ja està?
21. I si no es presentés el protagonista a la cua de Correus?
22. I si un senyor gran no l’importunés, el molestés, i aquesta no fos la guspira perquè el narrador es posés a pensar en què és el llenguatge?
23. I si en el llenguatge no hi hagués tan poca llibertat?
24. I si el llenguatge és una imposició, un estímul per generar material literari, bàsicament. Una excusa, una regla o una constricció, però en el bon sentit de la paraula. Un obstacle que serveixi de trampolí per despertar la creativitat, per escollir les pròpies cadenes; no hi ha llibertat més gran.
25. I si la nota 24 no l’he escrit pas jo?
26. I si el llenguatge no fos una presó?
27. I si el llibre no fos una mica pessimista?
28. I si està de moda ser de la ruralia?
29. Però i si a la ressenya, en lloc de dir-li comentari, li digués crítica?
30. I si un protagonista que no és molt erudit pensa de manera verge coses molt elevades?
31. I si deixo de ser tan gandul i no escric més notes basades en l’entrevista tan bona que he esmentat a la nota 12? That’s the question.
32. I si les coses fossin d’una altra manera?
33. I si més endavant faig el mateix amb la ressenya de Màrius Serra publicada a La Vanguardia? Hi ha temps.
34. I si ell no li hagués presentat el llibre, amb Anna Ballbona, a la llibreria Finestres?
35. I si soc de pensar poc?
36. I si molesta anar llegint cada vegada un nou i si… I si… I si…
37. I si el títol del llibre no fos un palíndrom? Pitjor seria llegir-lo aplicant-li un lipograma a la lletra <i>. El resultat de títol seria el següent: S.
38. I si a Màrius Serra no li hagués vingut al cap la paraula easy en llegir el títol?
39. I si especulo jo mateix sobre llengua i literatura?
40. I si a mi només m’agrada llegir literatura perquè la no-ficció no me la crec?
41. I si la realitat funciona gràcies a la possibilitat del llenguatge de transformar-se en literatura?
42. I si sempre faig tard a tot arreu per haver d’excusar-me mentint i això em fa sentir més a gust en una veritat inventada?
43. I si el llenguatge ve després de la literatura?
44. I si algú llegeix aquestes notes amb un somriure tímid per sota del nas perquè mentre que ho fa li venen al cap moltes coses? Segons Adrià Pujol Cruells això no dependria d’aquest text, sinó de la disposició de qui llegeix1.
1.Em ve al cap Jonathan Culler en bona part del llibre. Per ell, expectatives i convencions determinen com s’han de llegir o d’interpretar els textos. És a dir, davant determinats textos s’espera que el text es comporti d’una manera. Així, una nota a la nevera escrita al paper de manera que sembli formulada en vers, però sense haver-hi donat importància ni a la mètrica ni a les funcions poètiques, pot arribar a ser un poema, o no, depenent de l’actitud del lector. Cosa que també passa amb el titular d’una notícia de diari; si es disposen les paraules en vers, es manipula fins i tot la hipotètica semàntica dels mots. Tanmateix, aquí hi intervé l’analogia, que tractaré més endavant en una altra nota, però no a peu de pàgina*.
*Una nota a peu de pàgina (o una nota a peu de nota, més aviat). L’he escrit en homenatge a l’exercici de maquetació de Víctor Garcia Tur, però i si li dic Nota a la nota**?
** I això és una Nota a la nota de la nota a peu de pàgina (o una Nota a la nota de la nota a peu de nota, més aviat) o una Nota a la nota de la nota de la nota a peu de nota.
45. Però i si a la ressenya, en lloc de dir-li crítica, li digués interpretació?
46. I si les inicials d’Adrià Pujol Cruells no fossin les mateixes que les de l’expressió: ara prou, collons!
47. I si me’n vaig una mica a prendre pel sac?
48. I si fos jo l’antropòleg i escriptor de Begur? Hauria traduït al català obres de Georges Perec, Louis Calaferta i Claude Lévi-Strauss i hauria publicat, entre d’altres, Quin déu enamora, Escafarlata d’Empordà, Alteracions, Picadura de Barcelona, La carpeta és blava, Els barcelonins i El fill del corrector / Arre, arre, corrector (aquest últim, conjuntament amb Rubén Martín Giráldez). Però no, jo no ho he fet pas tot això!
49. I si escric cinquanta notes més?
50. I si hagués de definir a l’Adrià Pujol Cruells amb una sola paraula? Seria AMNIÒTIC.
51. I si hagués de definir la portada de llibre pel qual escric les notes amb una sola paraula? Seria BLOC (de notes).
52. I si hagués de definir el llenguatge en una sola paraula? Seria LITERATURA.
53. I si hagués de definir la literatura en una sola paraula? Serien PROVOCACIÓ I JOC… que són dues paraules.
54. I si hagués de definir l’especulació en una sola paraula? Seria EXPLICACIÓ.
55. I si hagués de donar explicacions a algú? De què? Com que de què? Precisament tu? Què passa amb mi? Home… Què? Doncs que tu no en tens ni idea de llenguatge i literatura. A no? Doncs no, noi, no. Per començar vols emular la SEGONA VEU del cap del narrador del llibre i no tens valor ni d’escriure els guions de diàleg. Però això és perquè vaig començar a escriure les primeres idees d’aquest text a l’aplicació del Bloc de Notes del mòbil. No és excusa. D’acord, però jo crec que més aviat ets tu la responsable de manifestar-te com et pertoca no? Amb aquestes anem? No hi tornaré, doncs, ja veuràs!
56. I si Màrius Serra no hagués dit que l’assaig I si (Arcàdia) és un llibre 3D (deambulatori, dialògic i divertit)?
57. I si per això no m’hagués vingut al cap que també és un llibre 2 C (contemporani i català)?
58. I si és 2C, per què no 1B (breu)?
59. I si és tot lo dit, també és un llibre 0A, doncs. Ostres!
60. Però i si a la ressenya, en lloc de dir-li interpretació, li digués resum?
61. I si els tèdax no desactivessin convencions?
62. I si fos possible escriure almenys un cop cada paraula catalana?
63. I si la ressenya de Màrius Serra, així com ho és el llibre d’Adrià Pujol Cruells, també és un motiu més per abraonar-se sobre l’assaget (paraula d’Enric, però un de bo en aquest cas) d’un tèdax verbívor que desactiva convencions a l’avantguarda dels mots?
64. I si m’istic quimincint i fir ini miqui pisit?
65. I si pa’ti naki, chicken teriyaki? Vull dir, que el llibre va sortir un dia abans que el disc d’ella.
66. I si Catalunya s’enfonsa i tot és culpa d’Espanya (i del jovent).
67. I si recalco, jovent, jovent, jovent, a la manera d’un eco? Jovent, ovent, vent, ent.
68. I si sempre faig tard a tot arreu? Rellotge.
69. I si l’analogia serveix per tres raons? La nominativa, per donar nom a les coses; l’explicativa, per fer entendre millor; i la pragmàtica, per aconseguir una efectivitat que va més enllà de les paraules. El narrador de l’assaig que tracto veu en l’analogia una força activa. L’analogia respon a l’alienació. És un procediment d’objectivació d’idees i d’emocions. Un vehicle profitós. Comunicar o transmetre a través de la literatura passa sempre pel llenguatge de l’altre, un/a receptor/a universal.
70. I si les notes mentals no estiguessin escrites en una altra tipografia?
Nota mental: desconec si algú que no hagi llegit el llibre podrà entendre gràcies a aquest text que al llarg de l’assaig apareixen moltes notes a peu de pàgina a mode de continuació del discurs. Però també més notes a les notes a peu de pàgina. A part d’això, utilitza dos recursos més: les veus del seu cap, amb les qui el narrador hi estableix diàlegs i les notes mentals, que ja s’ha dit què en fa amb aquestes.
71. I si el llibre no estigués carregat de tots els tipus de notes menys les 99 notes preparatòries? Per això aquí n’escric unes.
72. I si no carnerejo, però sí que pujolejo? El que estic segur que no faig és venturaametllerejar. Jar m’agradaria jar.
73. I si tinc un diàleg amb diverses veus al meu cap?
–Però i de què PARLARÍEM tu i jo si no tens res a dir.
–Ja hi tornem… A mi m’ho preguntes? Ets tu la VEU!
–Sí, sí, però ets tu qui ESCRIU i encara no has dit pas mai res.
–Inquiri ni his DIT pis mii ris.
–Encara no has dit pas mai res, no, m’equivoco?
–Vigila, segona veu del meu cap, que caurem de costat.
–Perdona.
74. I si RELAT, MATÈRIA, QUELCOM, MISTERIS, LITERARIETAT, ROMANÇOS, ARTEFACTES, LLETRA, ALTRE, JO, JO MATEIX, HOM, LLENGUA, PARLA, NORMA, MOT, LLIMS, LLEI, LLENGUATGE, LLIBRE, EXTERMINI, PREDESTINACIÓ, BLANCOR SUPREMA, OPINARIAT, HEGEMONIA, LLIBERTAT, LLAVOR.
75. Però i si a la ressenya, en lloc de dir-li resum, li digués revisió?
76. I si aquest llibre queda, però no queda com queda una obra d’art?
77. I si és una obra dard?
78. I si la civilització no fos anar fent cues around the world?
79. I si canvio
i ara jo poso
la nota en vers
com fa Pujol
ben al principi
del seu assaig?
De quatre en quatre
síl·labes, versos
l’autor ha escrit.
Constantment juga
amb els formats
híbrids d’un gènere
on reflexiona,
mentre que crea
literatura.
Qui això llegeixi,
sisplau, perdoni
aquesta prosa
tan mal tallada
per fer l’efecte
que he escrit en vers.
No soc poeta
ni ho seré mai;
soc un artista
encorbatat.
80. I si un grapat de catalans ha dit que el català es mor i ha cobrat per dir-ho en català? No hi pateixo, n’hi ha un altre de grapat que s’ha llegit aquest llibre, o se’l vol llegir, o potser no se’l llegirà mai, ni ho voldrà, però n’ha llegit d’altres a cor, i exigent amb el llenguatge, que en la seva mesura tots fan, tots fem, tant com creiem convenient per la literatura en català. (Respiro) Un llibre així n’és l’exemple: no hi ha reflexió sense tradició, crec, tot i que ja sé que no dic res nou. No hi han les meves notes sense les seves especulacions. No hi ha literatura sense llenguatge. No hi ha món sense univers (potser algú volia que digués Déu? Va home va…) Aquí escric a càrrec d’aprenent –o deixeble si se’m deixa–. Tots militants de la llengua de casa, cadascú la seva.
81. I si algo funciona no ho toquis, no? És que no funciona.
82. Però i si a la ressenya, en lloc de dir-li revisió, li digués presentació?
83. I si en lloc d’escriure aquestes notes hagués entrevistat l’autor? Aquestes serien les preguntes (t’imagines que les respon enviant notes de veu per WhatsApp? Però divagant tant com el gènere imposa, eh, és a dir, com quan n’enviem o ens n’envien una, res de discurs ‘Arranjat’, ‘Precís’ i ‘Concret’):
– Quin lloc té la ficció al teu assaig? Creus que es tracta d’un assaig-ficció?
– Com és que creus convenient publicar dos llibres en un mateix curs? Què passaria si això ho fessin tots els autors o autores?
– Mentalment com es gestiona fer dos llibres tan densos de contingut en tan poc temps? Combinaves l’escriptura d’un a l’altre?
– Al teu assaig sembla que tens ganes de discutir, però en el bon sentit de la paraula. Demanes un espai on poder expressar les coses bones i dolentes del món editorial sense que es prengui com una falta de respecte tenir una opinió negativa sobre alguna cosa. On hauria d’estar un espai així on poder reflexionar sense tabús?
– Quan comences a escriure el llibre, tenies al cap tot aquest entramat de notes i subnotes i fragmentació del text? Com es fa per escriure de manera clara aquest document a un ordinador?
– Seré punyeter. T’hagués agradat carregar de manera més agressiva contra algú? T’has deixat algú per criticar o elogiar?
– Per què et resulta interessant com a autor composar mitjançant diferents gèneres segons el moment?
– Esperaves que el llibre acabés quedant com t’ha quedat? Ho dic perquè normalment el producte final d’una obra mai acaba sent com es tenia al cap d’entrada. Vull dir, t’esperaves aquest resultat final o creies que faries alguna cosa diferent?
– Respecte l’edició del llibre, quin efecte provoca a la lectura del text que l’hagi publicat una editorial que té molt en compte el disseny i l’edició? El fet que les tipografies estiguin tan ben escollides depèn, suposo, únicament de l’editorial. En aquest cas, trobo que contingut i forma (un cop més, en els teus llibres) colpegen alhora.
84. I si en el fons es pot llegir aquest text com si fos un llibre d’aforismes?
–Centra’t.
–Sí.
–Notes.
–Calla, collons!
85. I si en el fons és un llibre de múltiples notes a notes d’altres notes de la totalitat de les notes a peu de pàgina?
86. I si el llibre hagués estat dividit en capítols? No seria el mateix, però el propi llibre ja et permet les típiques pauses momentànies de lectura. Hi ha un moment, per exemple, a la pàgina 46, que apareix una nota a peu de pàgina a la qual no t’hi condueix el propi text. Busques l’error als fulls anteriors, perdut entre el mar de notes que acabes de llegir, i no en trobes l’enllaç o l’origen. Resignat decideixes llegir la nota i t’adones que l’autor t’ha parat una trampa. Riallada sonora en llegir-ho, satisfet, un cop més, de saber que els millors moments de vida te’ls aporta la lectura.
87. I si Will Smith hagués escrit el seu I si com a bufetada? Ara faré jo el meu bufetadisi: Ana Rodríguez Fischer va fer un post al Facebook sobre l’assumpte dels Oscars. El va titular “De CACHETES y BOFETONES” i allà, malgrat la seva reflexió bufetilcatxetal, va dir que desconeixia qui era Will Smith abans dels fets… Què n’he de pensar jo d’això? Hi ha d’haver de tot.
88. I si la pedanteria s’acaba l’oxigen de la sala?
89. I si aquestes 99 NOTES PREPARATÒRIES A UNES ESPECULACIONS SOBRE LLENGUATGE I LITERATURA (a mode de ressenya) fossin el pròleg d’una següent edició? Ara ha arribat el torn de la meva pedanteria. Però tinc por. Potser no aconseguiré mai ser escriptor? Parlem-ne. Vaig pel bon camí? Què podria fer més? Cal que m’hi escarrassi o ja vaig tard? Per què no reconèixer-ho a cor obert? Rellotge.
90 I si de petit no m’hagués llegit mai cap còmic manga? D’entrada en un còmic ja vas cap aquí cap allà segons les vinyetes, però és que en un manga això es veu completament tergiversat perquè l’ordre, fins i tot el passar de pàgines, és a la inversa. Com no ha de cridar l’atenció això a un lector adolescent? Com ignorar que ser conscient de l’ordre en la lectura es pot emmotllar al gust de l’autor i que aquest fet és un assumpte que ha tingut en compte l’Adrià Pujol Cruells en l’escriptura d’ I si. Especulacions sobre llenguatge i literatura?
91. I si parlem de Cortázar i Rayuela? El seu exercici està molt bé, la novel·la és un clàssic, però el desordre convingut, o els itineraris de lectura que proposa, no em sembla més elaborat que l’assaig aquí dissertat.
92. I si no m’hagués llegit les notes a peu de pàgina, com he fet anteriorment en molts altres llibres?
93. I si només m’hagués llegit les notes a peu de pàgina?
94. I si tots els llibres fossin tan petits i ben parits com aquest i El don de la siesta? Todó, a tu ja et llegiré més endavant, diguem-ne que amb dues tardes no en soc capaç; La verda és porta em requereix una mica més d’organització al calendari. Ja ho faré ja, me’n moro de ganes. Però, collons, el pot petit fot de molt bon confitar eh!
95. Però i si a la ressenya, en lloc de dir-li presentació, li digués ressenya i prou?
96. I si després de tota lectura no vinguessin agafades de la mà noves lectures pendents? En aquest cas són El fill del corrector… i Sagrado y desagrado.
97. I si escriure un llibre així només s’aconsegueix amb l’edat? Quan encara no has fet 30 anys, per tant, quan ets jove, aquesta classe de llibre són un TANT DE BO, un what if, un ojalá, un I SI en tota regla, sense cap mena de dubte. Els millors llibres els tendeixen a escriure veus amb certa experiència. La saviesa de la veterania. I el que fot més ràbia és lo joves que llueixen els seus discursos, quanta vida, hòstia, són llibres de guspira de bugia. Si ets jove i et publiquen un llibre, per què parles com si haguessis escrit alguna cosa semblant? Segurament deu ser més fàcil, però hi estàs molt lluny, encara. Referir-te a l’obra pròpia amb precaució també es deu anar assolint amb l’edat. Em pregunto si per les autories sènior que tinc al pedestal particular, a l’elit de la meva estanteria (en singular) de llibres, existeixen llibres de guspira de bugia, escrits per nanos i nanes. Sé, perquè m’ho ha dit, que a Màrius Serra li va fascinar el llibre d’un autor més jove que ell: El diario de un viejo cabezota. Comparteixo la seva opinió. Però diguéssim que el seu autor ja en té els colzes pelats de fer les coses com s’han de fer. Aquest sentiment tan intens en una lectura el pot despertar un aprenent novell? Suposo que no, ja en desperta d’altres, eh, però mica en mica.
98. I si el 2023 l’Adrià Pujol Cruells, traduccions a part, torna a publicar un llibre? Serà una de les lectures de l’any? Els llocs on ha dormit Jonàs ho va ser; I si, per mi, ja ho és. Ara que Woody Allen no treu una pel·li per temporada, necessito omplir aquest buit d’alguna manera. Va arribar a fer-me tant content la seva filmografia que em deia a mi mateix que a la vida ho podria suportar tot menys sobreviure al director novaiorquès. Aquesta hiperactivitat productiva, però que es consumeix de manera calmada (tan sols un cop l’any) em sembla que és molt d’agrair i un dels plaers més grans. Pablo Martín Sánchez encerta gairebé sempre, però fa poc a una entrevista el vaig sentir equivocar-se. Explicava que publicava poc perquè el món no està esperant llibres seus. Ja entenc que algú que escriu pugui pensar això de la seva obra, però suposo que en aquell moment el Pablo no se’n va recordar de Màrius Serra, o de mi, per exemple. Per tant, Adrià, i si publiques un altre llibre l’any que ve? I un altre el següent? Ves-ho seguint fent i tot això, va, ja que el Pablo no ens farà aquest favor. Que li perdono, eh, (però per quedar bé), només faltaria. Com a mínim que n’escrigui deu, de la mateixa manera que Tarantino ho vol fer amb les seves pel·lícules. Sense dubte, la literatura també és viure a l’espera del llibre d’altri que vindrà. Que fàcil dir-ho, oi?
99. I si l’home gran, el Vell, no hagués anat a Correus a primera hora?
